En gairebé tots els àmbits d'activitats que tenen repercussió pública, la fi de desembre acostuma a ser un moment propici per al balanç de com ha anat el període anual que s'acaba. Es repassen fets rellevants i anècdotes, es comparen estadístiques i es formulen prediccions per a l'any nou.  

Sorgit d'una nissaga teatrera vinculada a la Sala Cabanyes que es distingeix perquè tota la parentela té acreditades múltiples destreses en les arts i els oficis de l'escena, en Xevi Ribas va decidir fa pocs anys marxar a París per completar la seva formació a la prestigiosa Escola Internacional de Teatre Jacques Lecoq. Acabats els estudis, continua instal·lat a la capital francesa amb la seva companya, la biòloga i escriptora també mataronina Marina Guardiola, i els seus dos fills.

Dimarts passat al vespre, la sumptuositat de l'arquitectura gòtica de la gran Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya va servir de marc a una nova lectura dramatitzada de 'Amb lletra clara i prou petita', compilació de la correspondència que Salvador Espriu i Antoni Comas van mantenir entre els anys 1949 i 1980.

Dissabte passat, en una nit d'ambient molt fred a l'exterior i amb pocs espectadors a dintre, La Sala d'Argentona va oferir 'Una jornada particular', d'Ettore Scola en versió de Rodolf Sirera, a càrrec de la companyia valenciana La Pavana. Era la reprogramació de la funció que s'hauria d'haver fet la temporada passada, per l'abril, i que aleshores es va haver de suspendre.

Dintre l'actual cicle "Teatre i memòria", la programació del Monumental va acollir divendres passat 'André y Dorine', un muntatge doblement singular. D'entrada, perquè aborda la manera com la malaltia d'Alzheimer altera la memòria individual i familiar, un assumpte de plena vigència en el nostre entorn social. Però també perquè es tracta d'una obra sense text, representada amb màscares i basada en l'expressivitat corporal dels seus intèrprets, que aconsegueix transmetre un potent fil argumental.

Diumenge a la tarda el Centre de Creació d'Arts Escèniques de Can Gassol va acollir 'Ivan i els gossos', l'última de les obres incloses aquest trimestre dintre el cicle "De boca a orella". Es tracta d'un muntatge de petit format que el Teatre Lliure va programar fa un any al seu local del barri de Gràcia de Barcelona i que després va haver de reposar per la bona resposta de públic aconseguida.

Imatge promocional de l'obra 'Waltz', de la companyia Voadora

Encara que aquesta setmana tot just ha arribat a la seva meitat, les xifres ja permeten assegurar que dels vint-i-dos anys d'història de Temporada Alta, la d'ara serà l'edició amb més assistència de públic. L'elevada ocupació dels espectacles que ja s'han fet, el ritme de venda d'entrades per als que queden i la vintena llarga de funcions extres que s'han hagut de programar ho demostren.

Quan l'Oriol Miras i en Marc Molina van decidir emprendre la peripècia de crear Factea Produccions, una petita estructura empresarial per obrir camins en el camp de la gestió cultural i de les arts escèniques, ja van manifestar la seva predilecció per les noves dramatúrgies i els textos d'autoria contemporània. O sigui, pel risc. Divendres passat, tot just un any després, amb la presentació del seu tercer espectacle van demostrar que l'aposta anava de debò.

Can Gassol, la Sala Cabanyes i el Teatre Monumental han estat aquest darrer cap de setmana l'escenari de tres propostes teatrals d'interès. D'entrada, divendres, dissabte i diumenge al Centre de Creació d'Arts Escèniques del carrer de Prat de la Riba es presentava 'Meitat i meitat', de Daniel Keene, un producte de Factea Produccions amb director i actors mataronins que vol fer el salt cap al circuït professional de Barcelona. Els mateixos dies també s'estrenava a la sala petita del Centre Catòlic el muntatge 'Joc de cartes' dirigit per Joan Peran. Finalment, diumenge a la tarda aterrava al Monumental 'Espriu!', un treball de la companyia La Perla 29 amb direcció d'Oriol Broggi.