El darrer divendres de novembre va tenir lloc a la sala d’actes del parc tecnològic del Rengle la constitució del Partit del Tecnocampus, amb l'alcalde Joan Mora (CiU) com a president fundador i els exalcaldes socialistes Majó, Mas i Baron en tres vicepresidències que s’han creat especialment per tal de generar un equilibri entre els diferents orígens polítics.
La missió del nou estri polític mataroní serà congregar voluntats al voluntat del gran projecte de futur de la ciutat, punt d'encontre entre les dues formacions que històricament han liderat la política local després de molt temps de durs enfrontaments. El pacte serviria per plasmar "l'esperit Tecnocampus" al que sovint apel·la en privat el seu actual director general, Jaume Teodoro, per aïllar el Parc tecnològic mataroní de les picabaralles polítiques habituals. Esperit Tecnocampus o Pax Tecnocampus, com vostès vulguin.
Aquest podria ser un inici de crònica política hiperinterpretativa de l’acte de celebració dels 30 anys de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró, una de les dues universitats que van fusionar-se en el parc junt amb l'Escola Universitària del Maresme. I res indica que, després d’aquella cita, la sensació que es va viure a la sala del Tecnocampus on va tenir lloc la cerimònia hagi esdevingut més que això, una sensació. Però això no treu que l’acte va tenir una alta càrrega política, fins i tot potser excessiva a tenor dels comentaris posteriors, que pràcticament ningú ha subratllat.
Hi ha va haver en tot el que va passar aquell vespre a la sala un to protocol·lari molt poc habitual a casa nostra, on la cultura progre primer i la cultura cool -informal- després han fet que atorgar una medalla o un distintiu sigui considerat una cosa una mica fora de to. Per això va sonar estrany que, un cop visionat el documental de Joan Safont i m1tv, l’alcalde Mora fes pujar a l’escenari els seus tres predecessors i els lliurés el fermall institucional del TecnoCampus –Majó no hi era perquè va haver de marxar, però com si hi hagués estat-. A continuació, de forma divertida tenint en compte que l’alcalde Baron segueix sent el cap del grup municipal del PSC, l’alcalde li va cedir la paraula perquè es dirigís a la concurrència. Igualment ho va fer amb Manuel Mas i amb Joan Majó, que va adreçar un missatge gravat. Un convergent deixant 20 minuts de contingut a tres socialistes. Política de gestos. Intent de generositat en un marc de confusió i dobles lectures.
Han passat dos anys de l’inici del mandat i sembla que era el moment de deixar enrera la política del retrovisor. L’equip d'alcaldia va preparar un acte per escenificar el final de la guerra freda que ha caracteritzat els dos primers anys de mandat de Joan Mora en relació al Partit dels Socialistes. O almenys el principi del desgel. L’escena estava calculada al detall, evidentment. I buscava generar un nou frame de consens molt necessària pels temps fragmentats que s’apropen. Baron i els dos altres exalcaldes socialistes la van agrair en públic. I van aprofitar per subratllar la seva aportació en el projecte i fins i tot -Baron- per reclamar als nous hostes de La Riera 48 nous projectes que engresquin la capital del Maresme de cara al futur, que poden passar -o no- pel propi TCM.
També l'alcalde Mora va aprofitar per presentar-se com el principal valedor del projecte en aquests moments, arraconant qualsevol visió contrària en aquest sentit que ell hagués pogut projectar quan era a l'oposició -almenys en un parell d'ocasions va generar missatges contradictoris en aquest sentit-. Sí, el Tecnocampus no va ser concebut ni projectat ni executat pel seu govern i fins i tot va ser un projecte que des de les files de CiU es mirava de lluny -almenys mentre la formació nacionalista va controlar el Consell Comarcal del Maresme i la seva universitat, l'EUM-, però això és el passat i el futur és Tecnocampus, va venir a dir Mora. (De fet el seu entorn sí que ha tingut una forta relació amb el projecte; la seva mà dreta a Kriter i successor en l'actualitat és Pedro Gómez que, tal com s’explicava en el documental, és ni més ni menys que l’inventor del terme Tecnocampus).
Les eleccions de 2015 queden lluny, però no tant. En tot cas, ara és el moment de començar a teixir futures aliances o almenys a recosir les vestidures esquinçades mútuament de cara a fer-les possibles un dia, encara que siguin precàries, com tot a la vida... perquè la sociovergència pot ser l'única alternativa possible després dels propers comicis municipals...
