El panorama artístic català comença a ser lamentable. Els nostres artistes no gaudeixen d’oportunitats per presentar les seves obres. La crisi econòmica sumada a una manca de sensibilitat cultural està portant a situacions insostenibles.
Els nostres artistes marxen a l’estranger per mostrar els seus treballs. Les galeries d’art, els museus, les sales d’exposicions municipals i les institucions culturals del nostre país semblen girar l’esquena a aquells que fan de l’art el seu modus vivendi.En un temps que hi havia artistes “oficialistes” i artistes “no oficialistes” els segons ja marxaven a altres països a presentar la potencialitat d’allò que feien. Molts són més coneguts i valorats fora de les nostres contrades que dins de les mateixes.
Són temps difícils per als artistes. S’ha generat un procés migratori cap a llocs d’Europa i Amèrica on s’està apostant seriosament per l’art. Els artistes mataronins s’han afegit a aquesta allau de personatges que agafen les seves “maletes” i van allà on se’ls ofereix poder exposar, bàsicament se’ls escolta.
En l’art pot aparèixer una generació perduda, apreciada i recolzada fora, però totalment desconeguda a Catalunya. La història és cíclica: artistes que han marxat després de la Guerra Civil espanyola i artistes que marxen al segle XXI cercant allò que no se’ls hi dóna en la seva terra.