Quan l'any 2011 Guillem Clua va crear inicialment 'Smiley' per al primer Torneig de Dramatúrgia Catalana del festival Temporada Alta –del qual només va quedar finalista– poc es deuria pensar l'èxit que arribaria a tenir. Al principi a la Sala Flyhard del barceloní barri de Sants, on aconseguir una entrada era poc menys que una odissea, després fent estada a l'espai petit del Teatre Lliure de Montjuïc, més tard parada i repicó al Club Capitol... i aquest diumenge que s'ha presentat a Mataró omplint a rebentar Can Gassol. Com mai. Era l'obra que encetava el cicle "De boca a orella" de la temporada i aquest triomf local encara s'ha de considerar més rotund si, a més del nombre d'espectadors, es té en compte que la concurrència era molt diversa i que una bona part mai no havia posat els peus a la nau del carrer de Prat de la Riba.  

Divendres a la nit va tenir lloc al Monumental la segona de les cites de la programació estable d'aquest trimestre, que sota la menció "Teatre i memòria" vol mostrar com l'escenari pot esdevenir un espai físic i simbòlic adient per recobrar aspectes de la memòria històrica col·lectiva i com aquesta recuperació és una necessitat en una societat democràtica.

Imatge de 'Els folls de Shakespeare' . Foto: M. Artalejo

Hi ha qui diu que Joan Ollé s'està convertint en el director numerari de quantes celebracions palatines es fan i es desfan al país. A Temporada Alta també va exercir aquesta condició dijous de la setmana passada. Tenia lloc la vetllada inaugural al Teatre Municipal de Girona i, pel que es comenta, es veu que va propinar un empatx considerable a la concurrència amb un poti-poti ple d'ínfules que responia al títol de 'Degustació'.

Amb motiu de la XXIII Trobada de Grups de Teatre Amateur de Catalunya que aquest cap de setmana s'ha fet al Monumental i a la Sala Cabanyes i també com un acte més de la commemoració del centenari del naixement de Salvador Espriu, diumenge al matí Carles Maicas ha dirigit l'escenificació itinerant per diversos indrets del centre de la ciutat de 'Auca tràgica i mort del Plem', una composició del poeta de Santa Coloma de Farners feta a la manera d'un romanço de cec.

Amb cinc representacions úniques que han tingut lloc el passat cap de setmana, el director i activista cultural mataroní Josep Rodri ha presentat 'Homes i màquines', una proposta creada expressament per al festival Terrassa Noves Tendències (TNT).

Diumenge a la tarda el Monumental va alçar el teló de la nova temporada i ho va fer de manera brillant i prometedora. Encetava el cicle "Teatre i memòria" –que és l'enunciat que serveix de fil temàtic a la programació d'aquest trimestre– amb 'Barcelona', un muntatge amb text i direcció del canetenc Pere Riera. La funció va significar l'ocasió d'un retrobament pletòric dels molts abonats que té el teatre municipal i una vivència igualment satisfactòria de tot l'altre públic, tanmateix divers, que omplia el local fins al capdamunt. Els allargats aplaudiments finals en són testimoni.

Ja se sap que, en l'imaginari popular, el grau màxim de l'engany s'expressa amb aquella frase feta que relaciona el portar banyes amb gratar-se la butxaca. Ara bé, si el súmmum de la deslleialtat no ens l'afiguréssim en termes sexuals sinó de diners, llavors en lloc d'evocar un llit adúlter el més probable és que penséssim en una institució bancària. Ben mirat, aquesta associació d'idees no és gens infundada. Ans al contrari, es basa en l'experiència col·lectiva de munts de clients convertits en damnificats pel bandidatge legal que han estat practicant bancs i caixes durant anys. A Mataró, també és sabut, som assenyalats pel trist rècord perpetrat per l'entitat dels Dòries i els Iberns.   

Fidel a la cita de cada any –i ja en van trenta-tres– a la primeria de setembre Tàrrega es sacseja de cap a cap per esdevenir el receptacle vivent d'una de les fires d'arts escèniques amb més anomenada del país i de força més enllà.

Quan el darrer mes de juny el Festival Shakespeare que dirigeix la mataronina Montse Vellvehí va poder ressuscitar al barri del Raval de Barcelona de l'estat catatònic en què dos anys abans l'havia deixat l'Ajuntament de Mataró, ho va fer des de la Biblioteca de Catalunya i gràcies a la complicitat d'Oriol Broggi i la seva penya de La Perla 29. Condicionat per la conjuntura, però, el festival va tirar endavant amb fórmules en què actors i companyies hi van haver de posar coratge i compromís material a més de la seva lògica contribució artística.

Com una contribució més a l'Any Espriu que s'està commemorant, dijous de la setmana passada, amb la sala d'actes ben plena, la biblioteca Antoni Comas va acollir l'espectacle 'Amb lletra clara i prou petita'. Consisteix en una lectura dramatitzada sobre la correspondència que Salvador Espriu i Antoni Comas van mantenir entre els anys 1949 i 1980.