Joaquim Saurina, representant del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob) al consell d'administració de Bankia i director de la zona de Catalunya Nord d'aquesta entitat des del setembre del 2012, va justificar ahir al Parlament que la reducció de plantilla afecti més al territori català perquè és on es registra una major concentració d'oficines de marques del mateix grup. Saurina va dir que hi ha carrers a Catalunya que en 100 metres pots trobar oficines de Caixa Madrid, Bancaja i Caixa Laietana i això obliga a prendre decisions perquè no hi ha rendibilitat. ''No és agradable ni fàcil'' de fer però ho exigeix Brussel·les. Saurina va qualificar d''excessiva'' l'exposició immobiliària que tenia Caixa Laietana.
Joaquim Saurina és el representant del Frob en el consell d'administració de BFA, propietat del 100% de les accions de Bankia, des del 27 de juny del 2012 i des del setembre del mateix any amb responsabilitats executives com a director de l'àrea territorial de Catalunya Nord de Bankia. En la seva intervenció davant de la comissió d'investigació de les caixes del Parlament, Saurina va qualificar d'''excessiva'' l'exposició immobiliària que tenia Caixa Laietana abans de la seva integració a la fusió de Bankia. Saurina va dir que la relació entre fons propis i risc creditici en el sector immobiliari a Caixa Laietana era de 8,1 vegades, mentre que, per exemple, a Caixa Girona, que també era alt, era de 6 vegades més.
Més plantilla, més ajust
En relació amb el motiu que l'ajust de plantilla a Catalunya sigui superior que altres territoris de l'estat espanyol, Saurina va dir que aquest ajust ve marcat pel pla de reestructuració que obliga la Comissió Europea i es desplega d'acord a unes ràtios molt concretes i prèviament especificades que fan que, en aquests moments, l'ajust a Catalunya sigui superior que a altres territoris. Aquest fet es registra perquè a Catalunya hi ha una alta concentració i complementarietat d'oficines i Saurina va posar l'exemple que en determinats carrers d'alguna localitat catalana es poden trobar en 100 metres tres oficines de Bankia de les antigues oficines de Caixa Madrid, de Bancaja i de Caixa Laietana i això és insostenible en rendibilitat i s'ha d'actuar, tot i que no ''és agradable ni fàcil'' de fer.
Més del 85% de les baixes de personal seran voluntàries
Saurina ha explicat que el nombre d'acomiadaments de la xarxa d'oficines de Catalunya de Bankia serà un total de 750 persones i ha destacat que més del 85% d'aquestes sortides seran per la via de voluntarietat i, per tant, les rescissions obligatòries estaran per sota del 15%. El resultat final se sabrà abans de finals de desembre, segons ha dit Saurina al diputat David Fernàndez de la CUP.
3.000 expedients de preferents pendents
En relació amb els expedients de preferents que hi ha a Catalunya en mans de Bankia, Saurina va explicar que hi havia un total de 30.316 expedients de les diferents caixes d'origen, inclosos els preferentistes de Caixa Laietana. D'aquests, pocs més de 30.000 expedients, 23.845 han optat per la via d'arbitratge. D'aquests arbitratges, 18.785 són casos que ja tenen la raó a favor dels inversionistes i d'aquests han cobrat i liquidat la inversió 8.012 inversionistes. Queden en aquests moments pendents de resoldre 2.995 expedients d'arbitratge i 2.095 han estat resolts desfavorablement per a l'inversor. En resposta al diputat de la CUP, David Fernàndez, Saurina tampoc va voler a entrar a valorar la ''responsabilitat'' de les direccions de les caixes que van constituir Bankia perquè, segons el compareixent, qui ha de determinar la responsabilitat d'aquests gestors ''són els tribunals''.
Responsabilitat compartida per la fallida de les caixes
El director de la zona nord de Catalunya de Bankia va reflexionar sobre la responsabilitat en relació amb la fallida de les caixes i va assenyalar que, a més de la responsabilitat que tenen directament els gestors de les caixes, es pot afegir una certa responsabilitat dels reguladors, dels legisladors, dels governs i de les agències de certificació i de tot l'entorn que es mou i regula el dia a dia d'una entitat financera.
