Festa grossa d’aniversari i reivindicació en veu alta del nou teatre

Una festa de les grosses, de les que en tenen la patent clara, els de la Sala Cabañes. Això va ser el que es va viure el vespre de dimecres, dia 16, dia exacte en què 75 anys endarrera s’havia inaugurat aquest vetust espai que, pel que es va veure, arriba amb la gent pletòrica al número de l’efemèride. L’acte va servir per veure el millor de la factoria Sala, amb un espectacle que proposava tornar al 1933. Però més que un “llavors” va ser un “d’ençà” on es van poder veure els personatges d’històries cèlebres ballant el “Qualsevol nit pot sortir el sòl”, la tropa més veterana d’actors recitant o els més petits de la casa, de l’escola de teatre “La Saca” preguntat-se algunes de les miles preguntes retòriques que sorgeixen al llarg de l’any dins del teatre. El tastet, curt i intens, de la vida de l’entitat el va completar la coral o un grup de música pop. 100 per 100 Sala, en essència però continguda, en un espectacle amè, ben trobat, dirigit per Mercè Grané i Xevi Ribas i que va acabar fora de la sala, amb dansa i pirotècnia, més que per Sant Bàrbara.Però el pes de l’acte, per molt aconseguit que fós tot l’espectacle, el van acaparar els discursos de la Presidenta de la Sala Cabañes, la impecable Imma Llorens i de l’Alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron. Llorens va fer gala de l’orgull de ser de la Sala i, melosa com sempre però també ben vehement va fer un encès elogi del que seria el ‘modus operandi’ de la gent de l’entitat. “Aquest és un lloc de trobada i companyia, 4 parets que guarden secrets, projectes, reptes, amors i desamors i molta il·lusió” va dir Llorens, que va elogiar i reconèixer les famílies i gents que “han tastat el verí del teatre dins d’aquest teatre”. El pes de la intervenció, però, va anar a recaure en el tema entre tabú i estrella, el nou teatre que la Sala Cabañes vol tenir enllestit per celebrar, d’aquí 9 anys, el centenari dels Pastorets.Llorens reivindica, Baron es compromet“La Sala Cabañes és un motor de la vida cultural i festiva de Mataró sense fer soroll ni demanar medalles, a base de tenacitat” va dir Imma Llorens, per afegir que “Nosaltres hem treballat sempre sense demanar res, però és hora que la ciutat respongui com ho fa l’entitat” va dir, en clara referència al nou teatre, que va jutjar “indispensable per absorbir la nostre activitat”. Baron va recollir el cop i va trenar un bon revés al asseverar que el nou teatre es farà: “Ho farem” va dir més d’una vegada, sempre amb l’afegitó del “hem de fer un cop de cap, com fa 75 anys, i l’hem de fer tots plegats”. L’Alcalde va parlar de la Riera com eix cultural, social i esportiu: “no volem que la Gàbia marxi de la Riera, va dir” i va assegurar el nou teatre per una banda, refredant però per l’altre: “No serà fàcil i ens caldran complicitats dins i fora del teatre, per buscar els calers i trencar els ous per poder fer les truites” va dir l’Alcalde que va parlar de disposició de l’Ajuntament per al nou teatre. Poden haver-hi notícies aviat.