En Guardavinyes, gegant de Cirera, va tornar a sortir de Mataró per a participar en una concentració de gegants, aquest cop davant les Fonts de Montjuïc i les càmeres de TV3, a La Marató tan famosa i coneguda dels darrers anys que organitza la cadena televisiva catalana. En Guardavinyes va ser l’únic gegant representant de Mataró, però no del Maresme, ja que, per exemple, els geganters d’Argentona també van estar presents a l’acte solidari.
Tot i la gran afluència de públic, de voluntaris, de globus, de gegants, de càmeres de televisió i de gent que volia veure què passava allà, el desenvolupament de l’acte va ser molt decepcionant per a molts participants. Per començar, de bon matí, s’oferia un esmorzar (a base de donuts, aigua i cafè amb llet). Després, els organitzadors donaven als participants (voluntaris, geganters, castellers, etc.) les instruccions de com s’havia de desenvolupar l’acte. Aquestes indicacions no van agradar a tothom, especialment a molts assistents per primer cop, perquè l’acte era totalment un muntatge de cara a la imatge de la televisió i no el que a través de la petita pantalla semblava. Per donar una mostra de tal muntatge, cal llegir les instruccions del “desenvolupament de l’acte”, segons els papers repartits per la organització als geganters, que deien:
Un cop acabi la música quedarem plantats al mig de l’Av de forma més o menys anárquica per simular que formem part de la munió de gent que aura participat a la caminada. Farem cas de les indicacions que rebrem de l’escenari. En aquesta oració tan simple hi ha vàries faltes ortogràfiques greus (el text està copiat textualment), i són fruït de la poca cura a l’hora d’organitzar l’esdeveniment. Això no és més que una mostra del que va ser l’acte.
Cap a les 10.45 del matí, es va entrar en antena, es van llençar els globus, es va fer la simulació “tan preparada” i al quart d’hora de connexió televisiva tothom cap a casa. Tot el matí els 34 gegants participants plantats a les Fonts de Montjuïc, els centenars de voluntaris per organitzar el “gran esdeveniment” només van servir per a donar la imatge durant un quart d’hora a la tele, i els que es van desplaçar des de Mataró, per exemple, amb la intenció de col·laborar, van veure com el trajecte i passar-se allà plantat tot un matí amb temperatures tan baixes només serví per formar-se de forma anàrquica per simular que formaven part de la munió de gent que havia participat a la caminada, com si aquesta gent fossin ninots per semblar el que no havia sigut.
Carlos Guillén// Freqüència Iluro
