Que torni la Guàrdia Civil!
Crítica de la nova obra dels creadors de ‘El mètode Grönholm’
Entre els establiments que a Mataró van obrir el dilluns de Fira s’hi ha de comptar el Teatre Monumental, que va fer molt bona entrada. Hi havia expectació per veure ‘Carnaval’, l’última obra de Jordi Galceran amb direcció de Sergi Belbel, després de l’èxit aconseguit per tots dos amb ‘El mètode Grönholm’. Llàstima que en aquesta ocasió la cosa faci figa. Amb un plantejament de thriller policíac, l’obra pretén abordar una qüestió tan present avui a la nostra societat com és la por, generada per amenaces de molt diversa procedència: des del terrorisme a la bogeria criminal, passant pel fanatisme de les sectes o la violència induïda per determinats jocs de rol. Així, la tensió dramàtica es fonamenta en la doble constatació que en el nostre món qualsevol pot arribar a ser l’autor d’una barbàrie indiscriminada i que ningú no està exempt de poder-ne ser la víctima. Un tema, doncs, prou considerable. Situada l’acció en una comissaria de policia, Galceran dreça la trama a partir del segrest d’una criatura i l’amenaça del seu assassinat en directe, via internet. Amb el seu bon ofici, arriba a aconseguir un ritme prou àgil en el desenvolupament argumental, que té lloc en temps real, però derrapa del tot en el tractament que en fa i en el caire evasiu del desenllaç. Costa molt arribar-se a creure els policies que componen Marta Angelat, Roger Casamajor i Quimet Pla, a base de crits, tòpics, expressions grolleres, cops de telèfon, corredisses i alguna brometa massa fàcil. Per no parlar de la guripa fashion i informàtica que interpreta la Sílvia Bel. La televisiva Mar Ulldemolins, potser més encertada, tampoc no arrodoneix el seu paper. I els de Belbel com a director, de papers, semblen ben perduts. Malauradament al llarg d’aquest ‘Carnaval’ es té una contínua sensació d’excessiva inconsistència per tractar una temàtica que demana més rigor i, el que encara és pitjor, se sent també el desencís d’un succedani: perquè massa sovint el que els actors es limiten a enunciar o a descriure en escena substitueix allò que amb millor criteri haurien de fer, sentir i transmetre. En aquests moments de tantes disquisicions sobre competències estatutàries, vist el mal simulacre policial del tàndem Galceran-Belbel, algú pot estar temptat de reclamar que torni la Guàrdia Civil. Almenys en el teatre.
