Sols una vintena de persones van poder gaudir al Clap de La Phaze, una revelació del mestissatge francòfon que bé valia una resposta major del públic mataroní, que entona l’enèssim “mea culpa” al respecte. Mentre al seu país la tensió es dispara amb moviments i revoltes de joves descontents amb el sistema, La Phaze sap reconduir un malestar social present en les seves lletres i actitud dalt l’escenari, on presenten una guerra sonora d’alt valor. En això hom pot remetre’s a la Mano Negra més primitiva, o a Zebda, antigues banderes del “populatxo” francès pel que a festa sonora respecte. La Phaze va pel camí tocant diferents tecles amb encert no francès sinó britànic. Poden créixer encara més.La proposta musical que La Phaze va presentar primer a Barcelona i després a Mataró va destacar per l’amplitud de mires i el concepte musical profund. Van des d’un jazz revolucionat d’actitud i ritme funk a incendiaris temes punkarres, d’explosió musical sense contenir. En aquest sentit la polivalència del seu armament sonor va ser gran amb metall i acordió com a llances a la lluita. La força escènica va imposar respecte però no va ofuscar la part més melòdica del grup que contrastava amb els passatges en què va dominar una electrònica de base ben jugada, el que s’anomena jungle. Tot plegat van ser ingredients ben jugats d’una festa a mitges. Una llàstima. La Phaze ensenyen la França sonora més ‘populatxera’ al Clap
La banda recorda Zebda per l’actitud dalt l’escenari
Sols una vintena de persones van poder gaudir al Clap de La Phaze, una revelació del mestissatge francòfon que bé valia una resposta major del públic mataroní, que entona l’enèssim “mea culpa” al respecte. Mentre al seu país la tensió es dispara amb moviments i revoltes de joves descontents amb el sistema, La Phaze sap reconduir un malestar social present en les seves lletres i actitud dalt l’escenari, on presenten una guerra sonora d’alt valor. En això hom pot remetre’s a la Mano Negra més primitiva, o a Zebda, antigues banderes del “populatxo” francès pel que a festa sonora respecte. La Phaze va pel camí tocant diferents tecles amb encert no francès sinó britànic. Poden créixer encara més.La proposta musical que La Phaze va presentar primer a Barcelona i després a Mataró va destacar per l’amplitud de mires i el concepte musical profund. Van des d’un jazz revolucionat d’actitud i ritme funk a incendiaris temes punkarres, d’explosió musical sense contenir. En aquest sentit la polivalència del seu armament sonor va ser gran amb metall i acordió com a llances a la lluita. La força escènica va imposar respecte però no va ofuscar la part més melòdica del grup que contrastava amb els passatges en què va dominar una electrònica de base ben jugada, el que s’anomena jungle. Tot plegat van ser ingredients ben jugats d’una festa a mitges. Una llàstima. 
