El Testament Vital és un document desconegut per a molts maresmencs. De fet, només el 38% dels usuaris saben què és i solament un 10% el té fet. És per això que a Mataró s’ha creat una Comissió per la Mort Digna, amb l’objectiu de donar resposta a aquesta demanda.
Un grup de deu infermeres del Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) ha estat l’encarregat de realitzar un estudi observacional, en el que han participat 374 professionals (metges, infermeres i residents) i 436 usuaris. Els resultats de l’informe, liderat per Irene Rivas, demostren que pràcticament el 100% dels participants creuen que el pacient ha de participar en les decisions que es prenen sobre la seva salut, però que ni usuaris ni professionals estan suficientment informats sobre el Testament Vital.
En aquest sentit, més del 70% dels enquestats afirmen que voldrien ser informats sobre aquest tema i creuen que els Centres d’Atenció Primària són els llocs més adequats per a fer-ho. Quant als professionals, el 95,5% afirmen que coneixen el Testament Vital, però desconeixen detalls del seu procediment i no en fan més promoció principalment per manca d’informació.
Comissió de la Mort Digna
Per donar resposta a aquesta demanda d’informació, al setembre de 2018 es va crear a Mataró una Comissió de la Mort Digna, formada per representants de l’Ajuntament de Mataró, el Consorci Sanitari del Maresme, la Fundació Hospital, el TecnoCampus i l’Institut Català de la Salut.
Els quatre objectius de la comissió són: definir què vol dir morir dignament i què és el Testament Vital; elaborar tríptics informatius sobre la mort digna; sensibilitzar la població sobre aquest tema, i formar els professionals de la salut, usuaris i escoles. Per ara, el tríptic ja s’ha elaborat i s’ha començat a fer difusió del tema als Centres d’Atenció Primària tant del Consorci com del ICS.
El Testament Vital (TV) o Document de Voluntats Anticipades (DVA) és un document legal amb instruccions que la persona vol que es tinguin en compte sobre la seva atenció sanitària si es troba en una situació en què, per circumstàncies derivades del seu estat físic i/o psíquic, no pot expressar la seva voluntat. La família i els equips professionals poden ajudar a a prendre aquelles decisions que s'ajustin el màxim possible a les prioritats del pacient, ajustant-se al principi d'autonomia del mateix.