Debat d’alt nivell dilluns passat al vespre a la Nau Gaudí sobre la justícia històrica en el marc del projecte ‘Mataró, ciutat de valors’, que aquest mes de maig es dedica a la justícia. L’exconsellera de justícia, Montserrat Tura; el periodista Francesc-Marc Álvaro; i el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, van desgranar davant un públic entregat, conceptes com memòria, oblit, passat o reconciliació i com aquests s’haurien de combinar.
Montserrat Tura, va obrir la sessió deixant clar que “la justícia és la capacitat de valorar un fet del passat en fred, de forma serena, lluny de la venjança” i tenint en compte el marc dels valors democràtics. També va reclamar una major implicació de l’administració en la reparació de les víctimes de les injustícies històriques i va assegurar que malgrat les lleis aprovades, encara no “s’ha aconseguit parlar de memòria històrica amb suficient rigor i objectivitat”.
Reconciliació, perdó, penediment
Per la seva banda, Francesc-Marc Álvaro, tenint en compte que en el camp de Mauthausen encara hi ha present una bandera de la República, va dir que a Espanya “no es va produir una reconciliació durant la transició espanyola”. El tema va generar molt debat. Segons el periodista “no pot haver-hi reconciliació sense perdó i no pot haver-hi perdó, sense penediment”.
Finalment, el director del Memorial Democràtic i expert en resolució de conflictes, Jordi Palou-Loverdos, va assegurar que “els processos de mediació han de ser diferents en cada país”, però en cap cas, “les institucions no poden establir quina és la memòria que hem de recordar”. En aquest sentit, va lamentar que les reparacions a les víctimes “s’han fet tard i malament” i que “els tribunals espanyols, pioners en reivindicar la justícia universal, no hagin deixat jutjar les seves víctimes”.
