La música en directe és una espècie en perill d'extinció a Mataró, sobretot en el referent a bars que en programin de forma més o menys constant. Sobretot a la zona del Centre, en pocs anys s'han anat apagant bona part de les llums musicals que s'havien encès els darrers anys i aquest cap de setmana, sense anar més lluny, tanca l'Atzucac que era qui feia més anys que programava concerts de forma regular.
Queda El Públic o l'Espai Culinari del Cafè de Mar, com a excepcions de la norma i altres bars que de forma incipient s'atreveixen a programar amb voluntat de regularitat. L'Arc Cafè, substitut de l'Arcàdia o l'Alarona a la Plaça de l'Ajuntament en serien exemples. I aquí s'acaba l'ecosistema precari en el que hauria de créixer una certa cultura musical. De música en directe en trobem al Clap, amb la programació de la Casa de la Música i, més enllà d'aquí, en festes de carrer o barri, a l'estiu en alguna guingueta i para de comptar. Per què s'apaga la música en directe a Mataró?
El cas de la capital del Maresme no és paradigmàtic però contrasta, ara com ara, amb el canvi de criteri que Barcelona ha adoptat envers la música en directe. L'Ajuntament de la capital catalana va anunciar a mitjans de març un catàleg de mesures ambiciós, de suport als programadors de música en directe en bars de pràcticament tota la ciutat.
El primer tinent d'Alcalde de l'executiu que encapçala Ada Colau, Jaume Asens, explicava en la roda de premsa de presentació que "el que fem és una reinterpretació de la normativa que hi ha, ajudant a qui vulgui programar a fer-ho".
Les mesures aprovades a la ciutat Comtal tenen com a mesura estrella el programa de subvencions per a la insonorització d'espais, la creació d'una etiqueta unitària dels "Espais de música viva" i l'empara legal cap a locals que havien amenaçat de deixar d'oferir concerts. S'arribava a aquest punt gràcies a una taula de negociació amb representants del sector i es posen topalls i condicions de seguretat, insonorització o horaris. I mentre a Barcelona adopten aquesta política, què fa Mataró?
El laberint de la normativa
La normativa municipal mataronina estipula els concerts de música com una "activitat recreativa de caràcter extraordinari" remetent les llicències per a aquests al reglament d'espectacles públics d'abast català. Això fa que per programar música en directe hi hagi tres camins, malgrat que la majoria de locals que s'atreveixen amb els directes escullin una drecera alegal. Els locals amb llicència d'espectacles –com les discoteques– poden programar tants concerts com vulguin. Una segona tipologia seria la llicència de bars musicals, que no es donen en zones de concentració urbanística i que han de complir amb requisits com els estudis de mobilitat. El tercer camí és el de bars, els quals poden demanar llicències individuals per cada acte i fer-ne un màxim de 12 a l'any.
Molts dels bars que programen concerts de forma puntual ho fan de manera alegal. És el cas d'en Joan, que havia tingut un bar fins fa pocs mesos i que assegura que "em vaig informar de tots els permisos que feien falta per demanar concerts i vam decidir que els programaríem aviat però que no en demanaríem permisos, és una bogeria!".
En Roger, músic mataroní, explica que "de bars ben equipats per a fer concerts amplificats ja quasi no en queden i així, on podem créixer els grups locals?".
