L'alcalde de Mataró, David Bote, ha trencat el silenci en relació a l'afer dels prostíbuls, una setmana després que el Tribunal Suprem anul·lés dos articles de l'ordenança municipal que pretenia entorpir la instal·lació de dos bordells de grans dimensions a la ciutat. Segons ha detallat l'alcalde, els serveis tècnics municipals ja estan treballant en "refer al més aviat possible l'ordenança" amb l'objectiu d'intentar mantenir el veto a aquest model de negoci. "La ciutadania ha de saber que batallarem amb totes les forces perquè aquests prostíbuls no s'instal·lin a la ciutat". Bote manté l'esperança de trobar noves escletxes legals, malgrat la contundència de la sentència del Suprem.
El secretari municipal i la regidora d'Urbanisme de Mataró, Núria Calpe, treballen des de fa dies en interpretar al detall la sentència del Suprem que tomba part de l'ordenança 'antiprostíbuls', que es va notificar dijous de la setmana passada. Aquest dijous, una setmana després, està convocada una reunió de treball per definir l'estratègia del consistori.
"No és una porta oberta immediata"
Les primeres interpretacions, ha explicat l'alcalde, és que "la sentència no és una porta oberta immediata" als prostíbuls, però tot i això es treballa per refer l'ordenança amb celeritat mentre es continua fent seguiment del litigi judicial, ja que encara està pendent de resoldre's un dels recursos que diferents empresaris van presentar contra l'ordenança municipal.
Després de la sessió de treball d'aquest dijous, Bote convocarà per divendres una reunió de la Junta de Portaveus per "compartir l'estratègia" i donar visibilitat al rebuig "coral" de l'Ajuntament al projecte dels macrobordells. "És un problema molt antic i els diferents governs l'han enfocat sempre des del rebuig total a aquesta activitat", ha recordat l'alcalde.
Una mica d'història
L'afer dels macroprostíbuls de Mataró va esclatar el 2010, quan un empresari va sol·licitar llicència per a la construcció d'un complex de 2.000 metres quadrats i unes 80 habitacions al polígon les Hortes de la capital del Maresme. Per intentar evita-ho, l'Ajuntament va aprovar una ordenança, ara tombada, que establia un límit màxim de 500 metres quadrats per a l'activitat principal i limitava l'espai destinat a les habitacions al 10% de la superfície total.
Després d'un llarg litigi, primer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ara el Tribunal Suprem han donat la raó als empresaris que van recórrer, en considerar que la normativa municipal atacava la llibertat d'empresa i, a més, no justificava la necessitat de les restriccions urbanístiques. L'alcalde de Mataró, David Bote, es mostra esperançat en trobar alguna nova escletxa legal per mantenir el veto.
