Mataró podria tenir un passeig marítim que unís Mataró amb Sant Andreu de Llavaneres en els pròxims anys. Així ho va aprovar el ple del mes de març mitjançant una resolució presentada per la CUP. La proposta embrionària preveu la creació d’un espai continu i sense obstacles orientat cap a l’oci, però encara ha de passar moltes fases per convertir-se en un projecte real a mig o llarg termini.
La CUP va aprovar la resolució per connectar Mataró i Llavaneres amb un passeig marítim gràcies al suport de CiU, PSC, PP i ICV. I ho va fer amb la voluntat d’iniciar tots els tràmits perquè els acords es materialitzin i converteixin el camí ja existent en un espai accessible i condicionat.
La zona costanera propera a la via del tren ja disposa d’un caminet que arriba fins a Llavaneres, però és estret i no està habilitat. És per això que la proposta de resolució reclama que s’adeqüi perquè “el front de mar és reclamat i vist per la ciutadania com un espai natural a recuperar i conservar, tant pel seu valor mediambiental com per les possibilitats d’oci”.
Una bona idea?
La proposta ja ha passat el primer tràmit administratiu a l’Ajuntament de Mataró i ara caldrà centrar l’atenció en la redacció i característiques del futur projecte. Experts en geologia, com Joan Sala, alerten que “arranjar únicament el camí pot comportar noves problemàtiques”, ja que “l’espai, el seu mobiliari i les seves instal·lacions es veurien contínuament afectats per la corrosió provocada pel salnitre i els desperfectes de les llevantades, ja que el camí es troba a menys d’un metre de la zona de batuda de les ones”. Caldria doncs arranjar i reparar la zona sovint, amb la inversió que això comporta.
Però la problemàtica podria anar, fins i tot, més enllà. En cas que l’espai acabés convertint-se en un passeig marítim urbanitzat i asfaltat –probablement la fórmula més adequada -, Sala considera que “es tractaria d’una nova barrera arquitectònica a primera línia de mar que se sumaria a la N-II i la via del tren”.
Litoral prou malmès
Segons Sala, “la construcció de noves barreres a primera línia de mar comportaria més pressió al litoral de la zona”. Actualment, les aportacions de sediments del continent al mar són poc importants, les rieres estan superpoblades de canyes i per això Sala remarca que “cada nova construcció que es fa es resta capacitat de regeneració natural a la platja”. Pel geòleg, aquests factors “ens han de fer pensar en la importància que tenen les aportacions de sediments que fan les rieres al litoral perquè, al cap i a la fi, són les que proporcionen la sorra de les platges”.
Per aquest motiu, Sala recomana que abans de fer qualsevol actuació urbanística nova, el futur projecte contempli “la neteja de les rieres per millorar la dinàmica i transport de sediments cap a les nostres platges” i disminueixi així l’impacte que pugui tenir el nou passeig marítim.
Suport d’altres administracions
Si bé el projecte va ser aprovat per àmplia majoria al ple del març a l’Ajuntament de Mataró, ara cal iniciar una tramitació lenta cap a les estructures supramunicipals. En primer lloc, cal fixar un Pla comarcal per definir com s’ha d’articular el passeig marítim que acabi connectant tota la costa del Maresme. A més a més, cal comunicar l’acord mataroní al Consell Comarcal del Maresme i a l’Ajuntament de Llavaneres, així com al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A continuació es podrà començar a redactar el projecte definitiu i pressupostar-lo per estudiar-ne la viabilitat i els terminis.
Connectar el Maresme
La connexió Mataró-Llavaneres a través d’un passeig marítim és un pas en la creació d’un enorme espai que enllaci diverses poblacions de la costa del Maresme. Ja hi ha municipis plenament connectats com ara Arenys de Mar i Canet, Calella i Pineda de Mar o la zona de Premià de Mar. Així Mataró ampliaria el seu passeig marítim després que fa uns anys ja s’urbanitzés l’espai que va des del Cargol fins a la zona del Rengle.
