Can Quirze, una de les urbanitzacions situades a l'entorn de Mataró, ha esclatat. Les obres d'urbanització fetes per regularitzar la situació d'aquest àmbit urbanístic fa més de 10 anys, arrosseguen uns sobrecostos davant dels quals els propietaris han dit prou i es plantegen denunciar per la via penal l'Ajuntament de Mataró.
La cronologia dels fets és que a meitat del 2017 l'Ajuntament girarà una derrama als diferents propietaris per l'aparició d'una sèrie de factures que segons els advocats i els pèrits de la part demandant no està clar que siguin d'aquestes obres. El cost total al que ascendeix, segons la suma municipal, els treballs suposarien el doble de la xifra que en el ja llunyà 2001 el mateix Ajuntament, amb el gerent de PUMSA, va explicar en persona als diferents propietaris. Una desviació del 100 per cent que, amb bona lògica, crispa la plataforma de propietaris.
Més de 15 anys
Les obres de regularització i arranjament de Can Quirze es van adjudicar el 2001 a l'empresa Ferrovial –investigada per la justícia en casos com el del 3 per cent– segons es va comunicar en una reunió informativa als veïns, a les instal·lacions del Tennis Mataró, a la mateixa urbanització. El llavors gerent César Fernàndez va posar sobre la taula la xifra d'1.694.263 euros com a suma. Els veïns, segons les seves propietats, assumirien el cost en quatre derrames.
Les obres van durar fins al 2006 quan es va acabar girant una cinquena derrama, ja que finalment el contracte d'obres incloïa un 40 per cent més de cost del comunicat inicialment. Sense comunicació als veïns, l'Ajuntament havia aprovat el 2003 el projecte final per 2.383.013 euros. A finals del 2004, a més, l'Ajuntament estableix una unitat d'acció aprovant el Pla Parcial pel qual s'urbanitza una nova part de la urbanització amb la perspectiva de creixement urbanístic que hi havia llavors.
Les obres, doncs, afecten tant la zona històrica de Can Quirze com els nous vials que es fan, molts dels quals continuen ara com ara en estat d'abandonament després de la punxada de la bombolla immobiliària.
"El sobrecost acumulat de l'obra, no justificat segons els pèrits, és de més d'un 35 per cent"
1.200.000 euros de cop
Girada una cinquena derrama que anava més enllà dels costos comunicats inicialment –els veïns paguen religiosament en tots els casos– i acabades les obres el 2006 tant en el cas de la zona consolidada com de la del Pla parcial, el tema de Can Quirze queda aparcat fins que en una convocatòria als mateixos veïns l'any 2015, al final del mandat passat, la regidora d'urbanisme Montserrat Rodríguez comunica als propietaris que s'han trobat factures per valor de 415.000 euros corresponents a la urbanització i els tornarà a tocar passar per caixa.
En paral·lel, un recurs d'un propietari de la zona del pla parcial que no s'ha desenvolupat obliga l'Ajuntament a fer una liquidació de l'obra que imputa al total de la unitat d'actuació una indemnització de 800.000 euros. El cas acaba amb l'Ajuntament, a 24 de juliol del 2016, reclamant als propietaris una sisena derrama que ascendeix a 1.204.053 euros. Aquests diuen prou, demanen la suspensió i inicien accions judicials. La desviació és de gairebé el doble de la prevista en el compte de liquidació provisional. Per unes obres sense complicacions.
"Una immoralitat"
La mateixa regidora d'urbanisme Montserrat Rodríguez hauria confessat en la reunió del 2015 que l'aparició de noves factures de les obres era "una immoralitat". També l'actual responsable de PUMSA, Núria Calpe, admet en l'actualitat que "l'Ajuntament no va operar correctament, no hi ha hagut rigor jurídic".
Els propietaris demanen en el seu contenciós que es faci un estudi del cost real i que s'avaluin totes les partides que s'imputen a les obres, ja que en nombrosa documentació a la qual han tingut accés, asseguren, no està acreditat que els costos corresponguin a la mateixa urbanització. "No és normal doblar el cost previst d'una obra que ja preexistia com aquesta", asseguren.
Albarans inconcrets i factures amagades
L'advocada Olga Amargant porta el contenciós administratiu que els propietaris de Can Quirze han obert amb l'Ajuntament. La via penal, de moment, està pendent de veure com evolucionen les reclamacions dels veïns que volen que se'ls suspengui el cobrament de la sisena derrama en espera de confirmar tota la documentació. Precisament després de rebre la notificació del darrer cobrament, els mateixos propietaris van contractar pèrits judicials que asseguren que "en molts casos no quadren les partides de les liquidacions amb les factures, no s'entén que apareguin factures en calaixos deu anys després d'unes obres o múltiples costos que s'acompanyen d'albarans on és impossible identificar a quines obres fa referència aquell import".
L'advocada va més enllà i assegura que "és escandalós que es pretengui que el cost d'urbanització previst a la liquidació provisional s'incrementi un 100 per cent segons albarans posteriors a la recepció de les obres per part del mateix Ajuntament". I és que el 2006 PUMSA va acabar les obres de Can Quirze i les factures que han aparegut a posteriori i que justifiquen els sobrecostos són en molts casos compresos entre 2006 i 2009.
Els advocats i pèrits dels propietaris de Can Quirze asseguren que la documentació del mateix Ajuntament no justifica el sobrecost de les obres.
D'aquesta manera, doncs, el sobrecost de Can Quirze pel qual queda per cobrar, segons l'Ajuntament, més d'1.200.000 euros que reclama als propietaris de la zona consolidada, no es justifica en factures trobades i albarans, segons els pèrits. La documentació també permet dubtes sobre adjudicacions d'alguns treballs o revisió de preus abans de finalització d'obres. Tot el cas de Can Quirze és ple d'ombres, asseguren.
El tennis i el Meritxell
Entre els propietaris afectats pels sobrecostos hi ha el Club Tennis Mataró i l'escola Meritxell, amb seu a Can Quirze. Segons les estimacions dels propietaris el club esportiu no pot fer front al pagament que se'ls imputa i en el cas de propietaris particulars asseguren que en alguns casos han hagut d'hipotecar la propietat per fer front als pagaments de les cinc derrames anteriors.
Més enllà d'això un altre detall que ha enfurismat els propietaris és que en la justificació del recurs que l'Ajuntament presenta contra la sol·licitació de suspensió del darrer cobrament que demanen els propietaris, faci referència al suposat alt poder adquisitiu dels veïns de Can Quirze, explícitament assegurant que "la urbanització no està ocupada precisament per gent humil" i es posa com a referència el preu de venda d'alguns xalets de la mateixa.
Els veïns recorden que a la part consolidada, el 60 per cent de la població de Can Quirze són jubilats.
"És una patata calenta, PUMSA no va actuar amb rigor jurídic"
És un mort a l'armari, una patata calenta". Amb aquesta franquesa es refereix l'actual regidora d'urbanisme Núria Calpe al cas dels sobrecostos de la urbanització de Can Quirze davant dels quals, primer de tot, diu entendre que els veïns vulguin recórrer.
Calpe assegura que la capacitat de maniobra de l'Ajuntament és ara limitada, ja que "si hi ha una sèrie de factures pendents que a més estan a punt de vèncer, PUMSA ha de fer tots els passos per poder fer els cobraments".
Calpe no escatima crítiques cap a "com es feien les coses aquí". Així assegura que "quan no fas les coses bé, ho acabes pagant" i assegura que "durant molt de temps PUMSA no va treballar amb prou rigor jurídic".
"Sense rigor"
En el cas de Can Quirze assegura que "des del moment en què es considera unitat d'acció les dues zones, el pla parcial i la zona consolidada, l'Ajuntament fa efectives unes càrregues que després és normal que els propietaris de la zona que no s'ha desenvolupat recorrin". En aquest sentit, assegura, "en aquest cas com en molts d'altres les coses no estan ben fetes per part municipal" i assegura que "amb resoldre només algunes de les patates calentes que tenim" ja es donarà per satisfeta com a regidora d'urbanisme.
Núria Calpe assegura que Can Quirze és un dels "cadàvers" que es van trobar als calaixos de l'empresa d'urbanisme i assegura que els veïns "moralment tenen raó"
Els veïns denunciaran
Els veïns amaguen amb la possibilitat d'acudir, si hi ha garanties, a la via penal contra l'Ajuntament. Podrien arribar a demanar que s'encausés als responsables polítics de PUMSA entre 2001 i l'actualitat, cosa que podria arribar a afectar quatre alcaldes de la ciutat –Manuel Mas, Joan Antoni Baron, Joan Mora i David Bote– i quatre regidors d'urbanisme –Arcadi Vilert, Ramon Bassas, Montserrat Rodríguez i Núria Calpe– a més dels màxims responsables de PUMSA, com l'exgerent César Fernàndez o els seus substituts.De moment, però, l'única via oberta és la del contenciós administratiu.
LA CRONOLOGIA
2001: Primer projecte, adjudicat a Ferrovial.
2003: S'adjudiquen els treballs per un 40 per cent més.
2006: Es cobra la cinquena derrama. El cost és del 35 per cent més que el previst.
2015: L'Ajuntament comunica que han aparegut factures noves per 415.000 e.
2016: L'Ajuntament és obligat judicialment a fer la liquidació del Pla Parcial i indemnitzar amb 800.000 euros un propietari.
2016: L'Ajuntament comunica la sisena derrama per valor d'1.204.053 euros.
Els veïns demanen la suspensió però l'Ajuntament la recorre.
