El dijous 11 de novembre del 2010 s’inaugurava a Mataró la Col·lecció Bassat sota els arcs parabòlics de la Nau Gaudí. Dies després d’una estrena d’importància estructural per a l’economia de la ciutat, com el Parc Tecnològic TecnoCampus, una segona foto. En aquesta ocasió l’aposta era finalment per a aquesta col·lecció de pintura contemporània que la Fundació Carmen i Lluís Bassat havien optat en primer terme per exposar a Sant Andreu de Llavaneres. Els antecedents d’aquell dijous, amb desenes de persones observant obres d’art per primera vegada dins la primera obra arquitectònica gaudiniana, no havien estat fàcils.
En primer terme el govern de la ciutat havia negat la Nau per a aquest ús, al·legant que el telecentre que acollia era el destí desitjat. Per l’altra banda, la part privada del Consorci constituït més de 12 mesos abans, veia com el projecte de La Farinera començava a esllanguir-se en el temps víctima d’un mercat immobiliari que ja duia força marxes menys que quan s’havia presentat la que, encara ara, es manté com a destí final del Museu Bassat. Les parts van estar a punt de trencar però aquell dia de Sant Martí, la ciutat obria un equipament nou, amb la primera exposició de la Col·lecció. Aquest any caduca el programa marc del qual el Consorci de la Col·lecció es va dotar. I a l’hora de renovar aquest programa marc -una mena de contracte d’intencions– tant Ajuntament com Fundació Bassat es mostren predisposats a seguir amb els mateixos eixos programàtics pels pròxims anys. Amb algunes novetats.
Bona valoració municipal
En el pròxim Ple del mes de juliol s’hauria de dur a aprovació, segons previsions municipals, el nou document que avança el regidor de cultura Joaquim Fernàndez que “anirà en la línia de l’anterior, mantenint la Nau Gaudí com a seu i reforçant aquest vincle entre Col·lecció Bassat i el Quilòmetre Zero de l’arquitecte”. Fernàndez assegura que “fem una bona valoració d’aquests primers anys i s’han complert els objectius, tot i que s’ha de seguir treballant per aprofundir en la difusió de la bona relació entre continent i contingut”. La bona valoració també la fa la directora de la Col·lecció Bassat, persona pont i dona de la màxima confiança de totes dues parts, Núria Poch: “Pel que fa a les xifres de visitants hem complert els objectius que ens marcàvem i, a la vegada, hem establert aquells àmbits en els quals podem millorar de cara al futur”. Poch enumera diferents iniciatives en el sentit de relligar Gaudí i Col·lecció Bassat com l’exemple de per on han d’anar els trets: “els exemples poden ser les conferències que es fan, les visites o l’exposició de fotografies que inaugurarem de Gomis i Manent sobre tota l’obra gaudiniana”, assegura.
S’habilitarà més espai per actes a la Nau i més informació sobre l’edifici
Potenciar la Nau
La Nau és al 2014 un equipament que, sent en essència el mateix, difereix molt del que una dècada abans va estar a punt d’anar a terra. Aquest any ha celebrat els seus 130 anys, ha estat reconeguda com a Km 0 de Gaudí i és un dels grans arguments de pes de la ciutat a l’hora d’atreure turistes.
Precisament potenciar el paper de la Nau per a actes amb més espai a la seva part posterior i una nova disposició per potenciar la visualització del seu característic sostre són dos aspectes a concretar en el nou programa marc.
La Farinera es contempla, però no és ni municipal
La que hauria de ser la seu definitiva de la Col·lecció Bassat a Mataró, anunciada el 2009, sembla a hores d’ara un projecte extremadament llunyà. Segons l’acordat entre les dues parts, el Museu hauria d’ocupar la Farinera Ylla i Aliberich amb un espai museístic de més de 3.000 metres quadrats. Hi havia fins i tot el projecte arquitectònic engegat però, a hores d’ara, tot sembla aparcat.
La Ronda Barceló, on es troba la nau catalogada i protegida, és un dels sectors immobiliaris més estàtics i aturats de la ciutat i el projecte de revitalitzar-lo sembla, a hores d’ara, impensable. “Seguim contemplant la Farinera però mentrestant la Nau Gaudí ens sembla un espai fantàstic que volem seguir associant i potenciant”, explica Poch. El regidor de la Direcció de la Cultura, per la seva banda, assegura que “cal tenir clar que la Nau és un espai fantàstic i seguir-lo potenciant, treballem perquè els arcs de la nau siguin encara més fàcils d’identificar i perquè Bassat i Gaudí, l’art i l’arquitectura es retroalimentin”.
Poch obre la porta a exposicions temàtiques per atreure més visitants
Les negociacions sobre el nou contracte marc del Consorci del Museu d’Art Contemporani de Mataró contemplen potenciar l’exhibició de la Nau no només amb una nova disposició de l’espai expositiu que permetin visualitzar millor els arcs parabòlics de Gaudí, sinó també habilitar més espai a la part posterior per acollir actes diversos. “Volem que la Nau tingui més possibilitats i amb una nova disposició aconseguirem que sigui un espai una mica més polivalent”, explica el regidor Joaquim Fernàndez. Un altre dels aspectes a potenciar serà la informació de la mateixa Nau. “Ara hi ha poca informació i volem que n’hi hagi més per a tots aquells que vénen atrets per Gaudí, que coneguin la importància cabdal que té l’edifici en la seva trajectòria”, assegura Núria Poch, directora del Museu.
Exposicions temàtiques
Un altre àmbit en el qual la Col·lecció Bassat pensa a innovar l’explica Poch, pensat en públics concrets i àmbits temàtics: “ens trobem, per exemple, amb un augment del visitant rus que estiueja a prop i ve a veure la Nau, pensem a fer exposicions temporals d’art contemporani rus per oferir un nou potencial d’atracció a aquest tipus de visitant i qui diu rus pot voler dir, també, francès”
No totes les opinions són favorables a la renovació en essència del lligam entre Bassat i la ciutat a través de la Nau Gaudí. El responsable cultural d’ICV-EUiA a Mataró signa al Tot Mataró un article d’opinió en la qual advoca per repensar aquesta relació entre continent i contingut que Fernàndez, des del govern, busca reforçar: “S’estan introduint nous elements i cal explotar-los, crec que el món contemporani i el gaudinià es donen la mà de manera satisfactòria”.
