Jordi Puiggalí i Clavell, escultor i també dibuixant, va morir aquesta setmana als 96 anys d'edat. Puiggalí era natural de Mataró però vivia a Barcelona. Tot i això sempre va mantenir el seu taller i casa a la Plaça Gran, mantenint tot contacte amb la seva ciutat. Puiggalí és conegut sobretot per ser autor de nombrosa imatgeria religiosa que hi ha als temples i a la via pública mataronina. És de la mateixa generació artística que Santiago Estrany, entre d'altres.
Va formar-se a l'Escola d'Arts i Oficis de Mataró on va presentar la seva primera exposició individual (1945). Aparellador i llicenciat en Belles Arts (1970), ha dedicat bona part de la seva vida a la docència, especialment a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Badalona, institució que va dirigir. Deixeble de l'escultor Bohigas en talla i decoració i deixeble lliure de Vicenç Navarro i de Frederic Marés a l'Escola de Belles Arts, Puiggalí és autor d'una prolífica i vasta obra que ha merescut diversos guardons. És especialment reconegut pels seus nus femenins de línia noucentista i per la seva extensa obra religiosa. Se'l considera, també, un mestre del retrat, on s'hi ha singularitzat combinant les arrels acadèmiques d'elaborada tècnica amb traços enèrgics i molt personals característics dels seus treballs.
Puiggalí es va "acomiadar" artísticament de Mataró el 2002 amb una exposició al llavors Ateneu de Caixa Laietana. Encara en el seu norantè aniversari, va rebre un homenatge dels Amics de Ca l'Arenas i va obrir per un dia el seu taller de la Plaça Gran.
La seva obra a Mataró
L'obra de Puiggalí a Mataró és nombrosa i en molts casos d'elements molt coneguts. Són seus la Pietat del Sagrament, la Santa Anna de la porta o el Sant Josep de Calassanç de la façana de Santa Anna, la capelleta de Sant Miquel de Can Fité, la imatge de les patrones de l'altar de les Santes, l'altar de Sant Joan, les ànimes del Carme o els 13 sants de la façana de Santa Maria. També la parròquia de Sant Pau o a la Providència hi ha obra seva. L'escultura de l'Esplanada també té la seva autoria, ja fora de l'àmbit religiós.
La vinculació amb Sant Lluc
Puiggalí també va ser capital per l'Associació Sant Lluc per l'Art. Antoni Luis, el President d'aquesta recorda com "la seva vinculació amb la nostra entitat va ser fonamental i, durants molts anys, a la tercera etapa, va ocupar-se de la continuitat de la mostra col·lectiva de tardor, tasca que va deixar l'any 1998, quan va morir el seu company i cosí Jordi Arenas. Abans però va fer el necessari per aconseguir formar un equip que agafés el relleu de la seva feina i que, d'alguna manera, va ser la llavor de la nova fornada de l'Associació actual".
