Memorable. No hi ha altre adjectiu que s’escaigui millor a la tarda-vespre-nit viscuda a Reus dissabte pels Capgrossos de Mataró. La camisa blava, la de l’escut amb l’estrella, la que per Santes pesava, la que durant setmanes semblava malastruga, ara torna a volar, torna a ser màgica. Segona Tripleta Màgica consecutiva, en una setmana i la cirereta d’un pilar de 7 que va fer embogir la colla com en les grans ocasions. La diada del Mercadal era l’aparador més selecte al qual mai s’havia exposat la colla. Al rovell de la zona tradicional, en el dia dels escollits. Aquesta vegada aquest plus va fer treure amb naturalitat la millor de les versions capgrosses. En una diada que se’n va anar fins les 4 hores es girava del tot el mitjó de la temporada: ja no és que la colla torni, és que se la va veure magistral.
Enmig de tant trofeu casteller, per ascendència, van destacar uns Capgrossos històrics. Mai els havia anat bé Reus, mai havien fet castells de 9 en dissabte, mai havien actuat en una Diada així. Les tres queixalades de la Tripleta i l’empassar avall del pilar van fer saltar pels aires aquestes estadístiques.
Castells més segurs
Els de Mataró van demostrar a més un nivell casteller més acurat en els seus castells que sis dies abans a Lleida. El 4 de 9 va mostrar les formes de sempre, convertit com és en castell bandera de la colla. El 3 de 9 amb folre de la segona ronda es va solucionar amb molta menys heroïcitat que la setmana abans. Ben tirat de ritme i un bon folre que va lligar millor els pisos baixos. Les sensacions de les soques capgrosses, amb bon registre de camises i l’ajuda inestimable de Vilafranca, eren les dels dies escollits. El 5 de 8 de la tercera ronda va tenir ben poca història. No va parar quiet, però és que estrenava un recanvi a segons, pel que per primera vegada s’executava l’alineació d’un hipotètic 5 de 9. Descarregat i segona Tripleta Màgica a la saca.
El pilar de 7 dels Capgrossos a Lleida
Pilar magnífic
Tot i les hores acumulades i el cansament, el millor de la Diada era que tota la colla va empènyer la tècnica a doblar l’aposta en la ronda de pilars: toc a sometent: pilar de 7 amb folre. Divendres s’havia fet sencer a assaig i les sensacions castelleres eren immillorables. Amb aquest context i una colla totalment disposada a la batalla, els Capgrossos van alçar un pilar maco fins a l’aleta i descarregat quan semblava impossible. La psicologia és decisiva: set dies enrere feia por el pilar de sis i llavors el de 7 es descarregava perquè tothom hi va creure. L’eufòria tot seguit estava justificada: els Capgrossos feien la millor actuació de l’any, igualaven la seva millor diada sense comptar les torres de nou i a més es notaven potents, ambiciosos, guanyadors. En l’anunciat any de les dificultats, els de blau estrenaven l’octubre amb una rauxa imparable. Màgics, sublims. Un Mercadal memorable.