Reconciliació. Després de tot un any de dubtes i caigudes, d'un any dubitatiu, certament desil·lusionant, ha estat arribar la fresca de la tardor i el quadre ha canviat per complet. Si set dies enrere a Tarragona els Capgrossos es van retrobar amb el 4 de 9, diumenge a Girona van estimar-se, per fi altra vegada, amb el 3. L'estructura que psicològicament costa més d'assimilar a la colla aquest any, paradoxalment, no havia caigut mai però encara no havia pogut ballar dalt del folre. Com la donzella del conte ha estat acabar-se la son i, desperts, els blaus es veuen capaços de tot. I això amb Tots Sants a una setmana, i tres assajos, vol dir pensar obertament en la gamma extra de castells.
Perquè els castells són sensacions i a Girona, una plaça que els enamora com resa la famosa sardana, els Capgrossos no només van signar una actuació que no havien fet mai, amb els quatre castells folrats, sinó que també van ensenyar una manera de fer-los majestuosa i segura, sense angúnies. El nivell casteller no el marca l'historial, el dicta la plaça i en aquest sentit els maresmencs es van agradar en cada castell a la Plaça del Vi. I això és pura benzina. Van obrir amb una torre de 8 que fan de memòria, quasi amb el pilot automàtic posat, una pàgina sense gaire història que calia llegir per arribar al nus. En segona tanda, el 4 de 9 amb folre va mostrar una cara molt millorada respecte de Tarragona. Va ser un quatre molt capgròs, decidit i elegant en el ritme i en cada nivell d'execució, molt calmat en les vibracions.
Gran 3 de 9
El gran moment arribava en tercera ronda, amb un 3 de 9 en el qual hi havia dipositats bona part dels esforços d'aquesta temporada. El 3 que no es va poder intentar per Santes ni a Lleida, el 3 que ha requerit laboratori, canvis i quasi un sofà de psicoanalista. Un 3 treballadíssim al local, sempre esquiu al domini mental, sempre procliu al dubte. Aquest escenari sonarà a xinès per qualsevol espectador d'ahir a la Plaça del Vi on, des d'una concentració extrema, els Capgrossos van ensenyar un castell senyor, sense angúnies, executat de forma brillant tant en la carregada com en la descarregada. L'alegria posterior, amb Bequetero inclòs, era indicativa d'aquesta feina fosca amagada rere cada castell que l'èxit recompensa de la mateixa manera que els fracassos erosionen. Somriures d'orella a orella, a Girona, dels Capgrossos.
Dret a somiar, al local
El tercer pilar de 7 del curs va tancar la tanda, amb un desenvolupament menys polit que a Tarragona però amb la consciència que al pilar s'hi cou quelcom més gros. Tret el tap psicològic, els de blau es veuen capaços de tot i la colla s'esvera pensant en la diada de Tots Sants, diumenge a Vilafranca del Penedès. Queden deures per fer, com el 5 de 8 i hi ha castells que es treballen com la torre de 9 o el pilar de 8. Tos dos duen manilles i requereixen molta gent al local per fer-los viables. El dret és a somiar però les aspiracions cal compartir-les entre setmana i treballant. D'allà on, després de tants mesos, semblen haver tornat els Capgrossos.
Minyons de 10 i Marrecs estel·lars
La de Sant Narcís a Girona és una diada amb encanteri, única. Els Marrecs de Salt, amfitrions, van signar la millor diada de la seva història que els posa de cara al 2016 a la 'pole position' dels castells de 9. Van brillar amb el 5 de 8, el 2 de 8 folrat i el 3 de 8 i també tres pilars de 5. Qui altra vegada va demostrar que podrien tenir la doble nacionalitat vallesana i gironina van ser els Minyons descarregant d'entrada el 3 de 10 amb folre i manilles, el castell més monumental que hi ha, al que han pres la mida: patrimoni malva. Després de no poder amb la dificilíssima torre de 8 sense folre van acabar signant la millor diada seva, amb el 5 de 9, la torre de 9 i el pilar de 8. Tot descarregat. Els Minyons van com un tro.