La de Dijous Sant és “l’altra nit” de la Setmana Santa mataronina. Amb menys pes i menys confraries als carrers però amb les dues tradicions que l’endemà es mesclen a la Processó General per separat amb les seves maneres i ritus. Comencen i acaben quasi en paral·lel però amb diferències notòries que hi ha públic que mira de compaginar anant xino xano d’una a l’altra. A Cerdanyola es pot veure un barri lliurat a la seva processó amb honor de multituds i regust andalús al pas del Nazareno i l’Esperança, els dos grans protagonistes. La Verònica, quan arriba a Maria Auxiliadora, s’afegeix a la Processó que té davant la parròquia en l’inici de la mateixa un dels moments més sentits.
La de Cerdanyola és la Processó de la devoció sonora per crits, saetes i visques. Són la banda de cornetes i tambors lluint-se, són els moviments precisos a ordres dels capatassos en cada aixecada o en els girs. Mare i fill, Esperança i Nazareno, aprofiten els carrers del barri per tenir un diàleg de moviments amb “encuentros” al acabar però tot un joc durant la Processó, que s’allarga en la nit en carrers plens a vessar. És l’expressió de tradició més andalusa de la Setmana Santa mataronina i suposa un clar contrapunt al què, en el mateix espai temporal, succeeix al Centre.
Armats i Silenci
El Dijous Sant és al Centre el gran dia dels Armats que fan jornada intensiva primer amb la recollida de bandera i l’Homenatge a la ciutat i després sumant-se a la Nit del Silenci. El públic habitual va aprofitar el bon temps per omplir la Plaça de l’Ajuntament en la representació dels diferents quadres i formacions i, una hora després, la tropa arribava a Santa Maria on de cop la foscor, el recolliment i l’austeritat s’apoderaven dels carrers. Sortia la processó de la Nit del Silenci.
Enrere queden les recomanacions de l’autoritat eclesiàstica lustres enrere que no hi hagués processons en aquest dia, que l’església dedica a la pròpia consagració de l’eucaristia. La Nit del Silenci ha guanyat pes i autoritat des que la Congregació dels Dolors treu en processó la Mare de Déu homònima, que tanca un seguici en el què també hi ha l’Oració a l’Hort i la Coronació d’Espines. Eren la una tocades quan, enmig d’una foscor i un silenci tens, arribava el seguici a Santa Maria. Un moment de bellesa plàstica, amb els Armats repartits a la Plaça i façana i els tres misteris encarats vers la Basílica. Silenci, moviments pausats i intensitat per tancar el Silenci d’aquesta nit, amb tota la profunditat que requereixen el seu origen i galons.
