Els ulls com a taronges de la canalla amb el somriure còmplice dels pares. La tira de telèfons mòbils disparant fotografies a tort i a dret. Les carrosses de tota la vida i la màgia ancestral única de la tarda i el vespre del 5 de gener. Mataró ha tornat a sortir en massa al carrer a rebre a Ses Majestats, els Reis Mags d'Orient. La Cavalcada, l'acte que congrega més gent de tot l'any, ha estat més de tres hores des del punt de sortida fins a arribar a l'Ajuntament però la corrua s'ha mostrat compacta, a un ritme mig ni apressat ni monòton. Per allà on passaven els Reis quedava el rastre de la màgia del dia. I en acabat, tothom a dormir, com és preceptiu.
En la prèvia de la Cavalcada ja explicàvem que, bo i tenir la mateixa alineació de sempre, la corrua té diferents moments al llarg del seu recorregut. És una quan la darrera llum natural encara la fa diürna i una altra quan la fosca embolcalla els protagonistes. Des que Antoni Blanch remena les cireres d'aquest acte com a director, la Cavalcada té els Reis repartits ordinalment en lloc de tancar com feien abans. Trenquen el glaç els emissaris reials, on lluïa radiant la gran novetat d'aquest any, la missatgera del Rei Blanc. Darrere hi va l'Oca, un dels elements més antics, tot i que ha perdut les ulleres i el llacet que la feien més distingida i ara es passeja amb mocador vermell al coll com si se n'anés als Sanfermines. Una connexió entre farres, des del moment que la carrossa dóna nom a la gresca de Cap d'Any.
Ja es poden considerar de la família els grups rítmics que acompanyen cadascun dels monarques. Li donen regust a la cosa i serveixen per renovar ni que sigui des del matís el paisatge fantasiós del que no deixa de ser un espectacle. En aquest sentit també els titelles gegants que obrien corrua o els ases que transporten carbó –mataronins, ens devem haver portat ben malament, quin carregament!– permeten fer incisos entre les carrosses que ens sabem de memòria però que, si no hi fossin, trobaríem a faltar-.
El tram final de Cavalcada, amb alguns dels figurants directament exhausts, ha permès accelerar encara més les emocions. Amb els Reis bolcats amb qui els aclamava, caramels sense gluten per a tothom i els centenars de mataronins donant el do de pit. Després vindria el xou davant l'Ajuntament i els discursos, massa llargs. Però el final segueix sense ser tan potent com tot l'anterior. El màgic del dia són els Reis i la seva Cavalcada i tot, absolutament tot el que origina. El vespre del Mataró real. La festa de tothom.
