Com serà el concert al Clap?
Arnau Tordera (guitarrista i veu): Principalment una experiència única que segurament la majoria del públic no haurà viscut a no ser que ja hagin vist Obeses amb anterioritat. És un concert sobretot basat en el repertori del tercer disc. A més a més, també hi haurà temes clàssics d’Obeses, del nostre repertori més exitós dels altres dos discos.
Tercer treball. Com el definim?
AT: És l’empresa més complexa que se m’acut. Et trobes una peça de rumba, una de pawer metal, una de 23 minuts que és operística, una d’acústica, una d’electrònica o una de rock and roll... És un disc amb una riquesa estilística, tímbrica i estètica inaudita. Per a mi els grans discos de la història de la música són dos: el quart disc de Led Zeppelin i el quart disc de Queen. Si els poso de costat amb “Monstres i Princeses” d’Obeses, respectant moltíssim l’obra d’ells, crec que és un disc millor que aquests dos, en tots els sentits possibles que expressa l’art de la música.
El concert és experiència única.
AT: És un directe que ja està construït des d’un inici amb la voluntat que pugui fascinar aquell qui el viu, encara que conegui el repertori i encara que hagi assistit a tots i cadascun dels nostres concerts. Amb l’afegit que el públic també és un espectacle en si mateix perquè es disfressa. És un altre element propi de l’espectacle que se suma també a la tasca artística.
Tret diferencial buscat o sorgit?
AT: En la vessant de dalt de l’escenari que és la que nosaltres controlem i en prenem decisions, sempre hem tingut la voluntat que sigui un espectacle en tots els nivells, tocant al Dau de Mataró o l’Auditori de Barcelona, és igual. Per a nosaltres aquesta exigència forma part de la nostra essència. La vessant del públic s’ha anat generant concert rere concert, bàsicament amb la gent que forma part de l’univers d’Obeses.
Maiol Muntané (bateria): Sempre hem entès que els concerts han de ser un gran espectacle. Som molt exigents amb això i treballem perquè sigui així, però sempre tenim un punt d’humor que busquem perquè per sobre de totes les coses, t’ho has de passar bé i ser feliç. Això també ens agrada expressar-ho i ho hem traslladat tant al públic, que fins i tot el públic és partícip de l’espectacle.
Humor, doncs.
AT: És humor però també hi ha un cert punt d’ètica. Si la cançó es diu “El Monstre de l’Armari” i surt un monstre pelut de color lila, la cosa serà més aviat d’humor però amb “L’Ombra” per exemple, no és així.
Tot forma part d’un espectacle i uns personatges?
MM: Som el que expressem. No amaguem absolutament res. Evidentment a dalt de l’escenari hi poden haver punts més teatralitzats o exagerats, el punt artístic, però evidentment l’art és essència.
AT: L’honestedat és un principi important per a nosaltres, en tots els sentits. També ho és pel nostre públic. Al cap i a la fi, no es disfressen de princesa o d’stripper per aparentar, sinó per viure intensament l’espectacle.
Aquesta peculiaritat us ha permès aconseguir més seguidors?
Arnau Burdó (teclat): Jo crec que el que ens ha permès és tenir seguidors més fidels. Per aconseguir-ne molts pots fer música que ja saps que funciona i que saps que no has d’investigar res de nou.
AT: Bàsicament la gent que ha vist un sol cop Obeses en directe, ha estat suficient per quedar fascinada.
És difícil de mantenir?
MM: Ja fa molts anys que toquem junts i no deixa de ser una cosa en la qual creus molt. Si això desapareix, deixes de tocar.
AT: Tenim la mala sort, però l'enorme fortuna, que arribar fins aquí ens ha costat bastant. Per assolir el nivell de repercussió mediàtica que té Obeses fent la música que fa, és difícil. Altres grups ho han tingut molt més fàcil, segurament.
Tots quatre teniu formació musical.
MM: Estudiar et dóna les eines per crear o fer la música.
AB: Potser et pots arribar a imaginar la música, però si no tens les eines per crear-la, tampoc la podràs fer.
AT: L’estètica de l’univers d’Obeses no ve donada pel nostre coneixement de la música però el que sí que ens ofereix aquest coneixement és portar a la realitat idees que sense aquesta tècnica seria impossible.
Què va suposar per a Obeses haver sortit per TV3?
MM: evidentment totes les coses que puguin sortir als mitjans i que faci que arribis a més gent ens afavoreix. Quan TV3 ens va fer la proposta de fer la banda sonora de la campanya de nadal per a nosaltres va ser un projecte molt positiu.
AT: teníem claríssim que, si ho fèiem, havíem de fer-ho com nosaltres volíem. En cap cas se’ns va privar.
