Mataró era una ciutat eminentment tèxtil i abundaven les fàbriques de creació de gèneres de punt. Aquesta fotografia n’és un testimoni gràfic. Totes les dones que apareixen eren treballadores de Ca l’Imbern, una empresa dedicada a fer la felpa per a les samarretes, com explica Carme Cano, dempeus al centre de la imatge, amb un vestit blanc i tocant l’espatlla d’una de les seves companyes. En aquells moments, ella tenia quinze o setze anys. “Fèiem torns de nou hores seguides, jo començava a les cinc del matí”, diu la propietària de la instantània. Cano vivia al barri de Cerdanyola i arribar a la feina a l’hora no sempre era fàcil. “M’adormia i el porter, tancava la reixa grossa i quan em preguntava si m’havia adormit jo no sabia què dir”, recorda Carme Cano. Així mateix, reconeix que els treballs que feien eren durs. “Hi havia moltes màquines, molta pols, molta borra, però en guardo bons records”, diu. La foto va ser feta a la mateixa fàbrica, just a les portes dels despatxos, visibles darrere de les dones. “Ens vam arrambar on feia sol, la fàbrica quedava davant nostre”, explica Cano.
Un bon equipTotes les teixidores diuen un davantal que s’havien fet elles mateixes a conjunt. Hi havia un jove estès al terra que també treballava a Ca l’Imbern. “Aquell noi es deia Jordi Pacheco, ell treballava el plom fos amb el que feia les agulles per a les màquines”, diu Carme Cano. “Moltes de les treballadores de la fotografia són encara vives”, diu la propietària de la imatge. Clemencia Santafe, per exemple, té, avui dia, 101 anys. Al retrat és una de les que apareixen assegudes.
