Era una jornada qualsevol de futbol a la capital del Maresme l’any 1928 i Antonio Reniu estava a punt de xutar la pilota davant la porteria. Per llavors, l’equip del Mataró no responia a aquest nom, com explica el fill del futbolista amateur que apareix a la imatge. “Aleshores el club es deia Iluro, després ja va canviar”, diu Jordi Reniu.
El seu pare jugava d’extrem dret. “No recordo que destaqués per marcar gols, més aviat destacava perquè hi havia molt poca gent disposada a jugar a futbol”, diu Reniu.
Tots els esportistes practicaven l’esport rei després de les seves respectives jornades laborals. “Dubto que entrenessin, era més aviat ganes de jugar futbol perquè tots treballaven, i dubto que cobressin, algunes coses les havien de pagar ells”, diu el fill del jugador de la fotografia.
Afegeix que hi havia molt pocs socis al club de futbol, així que els recursos eren limitats en molts aspectes. “Els desplaçaments els feien en cotxes particulars, si n’hi havia algun, en tren o en taxi, de forma molt rudimentària, com molts altres equips d’aquella època”, afirma Reniu.Un partit per recordarQuan va acabar la seva etapa de jugador, Antonio Reniu es va quedar a la junta del club. Sovint anava a veure els partits de l’Iluro més tard anomenat Mataró. Jordi Reniu acompanyava en moltes ocasions el seu pare i junts veien les trobades. “Recordo que l’any 44 o 45 hi va haver un famós partit, va venir el Tàrrega a jugar aquí, era una final i hi havia molta competència”, diu Reniu que afegeix que en aquella ocasió el camp es va omplir.
