Durant tres anys seguits Montserrat Roy era una de les nenes que gaudia d’una estada mensual concedida per l’administració pública de Mataró. “L’ajuntament ho pagava, perquè representa que érem família nombrosa o gent pobra”, explica Roy. Cada mes, durant l’estiu, es feia un torn amb nens i nenes segons les seves edats. Durant quatre setmanes, els participants feien jocs i activitats de lleure, cada grup amb dues professores al capdavant. “Al mati esmorzàvem, anàvem a passeig, a vegades anàvem a la plaça a jugar a corda o a palet i els nois a pilota, si en portaven”, recorda Roy.La primera de les estades en les que va participar va ser l’any 1934 a Sant Esteve de Palautordera. Montserrat Roy tenia, llavors, sis anys i era de les més petites del grup. “Sempre em decantava on estaven les senyoretes i jugava amb les pedretes perquè amb les altres noies no m’hi sentia bé, les veia molt grans”, confessa. Especialment el primer any, Roy afirma que trobava a faltar la seva família: “No plorava però m’enyorava, érem set germans, jo la petita, i em faltava l’ambient de casa”, rememora. L’any següent, el 1935, els menuts van anar a Hostalric, on es va fer aquest retrat col·lectiu.Causes majorsL’any següent els infants es van trobar amb una situació que va afectar molt més que les colònies. Era l’any 36 i l’alçament de les tropes insurrectes va donar el tret de sortida a la Guerra Civil. “No vam poder acabar l’estada, l’endemà del començament de la guerra ens van enviar a tots a casa de tornada”. Colònies a Hostalric
“L’ajuntament ho pagava, perquè representa que érem família nombrosa o gent pobra”..
Durant tres anys seguits Montserrat Roy era una de les nenes que gaudia d’una estada mensual concedida per l’administració pública de Mataró. “L’ajuntament ho pagava, perquè representa que érem família nombrosa o gent pobra”, explica Roy. Cada mes, durant l’estiu, es feia un torn amb nens i nenes segons les seves edats. Durant quatre setmanes, els participants feien jocs i activitats de lleure, cada grup amb dues professores al capdavant. “Al mati esmorzàvem, anàvem a passeig, a vegades anàvem a la plaça a jugar a corda o a palet i els nois a pilota, si en portaven”, recorda Roy.La primera de les estades en les que va participar va ser l’any 1934 a Sant Esteve de Palautordera. Montserrat Roy tenia, llavors, sis anys i era de les més petites del grup. “Sempre em decantava on estaven les senyoretes i jugava amb les pedretes perquè amb les altres noies no m’hi sentia bé, les veia molt grans”, confessa. Especialment el primer any, Roy afirma que trobava a faltar la seva família: “No plorava però m’enyorava, érem set germans, jo la petita, i em faltava l’ambient de casa”, rememora. L’any següent, el 1935, els menuts van anar a Hostalric, on es va fer aquest retrat col·lectiu.Causes majorsL’any següent els infants es van trobar amb una situació que va afectar molt més que les colònies. Era l’any 36 i l’alçament de les tropes insurrectes va donar el tret de sortida a la Guerra Civil. “No vam poder acabar l’estada, l’endemà del començament de la guerra ens van enviar a tots a casa de tornada”. 
