L’any 1949 la família Martínez va deixar enrere la seva terra, un poblet d’Almeria, per fer de Catalunya la seva nova llar. Francisca Martínez i José Rodríguez eren pares de dotze fills, entre ells Dolors Rodríguez, la novena entre els seus germans i germanes. Ella és la propietària de la imatge i apareix a la dreta, juntament amb alguns dels seus germans i el seu pare, que subjecta una bicicleta.
“Vam venir emigrats, vam estar un any a Sabadell i després ja vam passar a viure a Vilassar”, explica Dolors Rodríguez. Després d’aquesta mudança, el pare de família va començar a treballar a Mataró. “El meu pare, amb aquesta bicicleta, venia a treballar de Vilassar cada dia”, recorda Rodríguez. El seu lloc de treball, que depenia de l’ajuntament de Mataró, era als burots. “A la sortida de Mataró anant cap a Arenys pesava el que passaven els pagesos i camions i havien de pagar una quota”, especifica la filla de José Rodríguez.
Sense feinaA Almeria, José Rodríguez es guanyava la vida com a músic i tenia un autocar que portava passatgers pels pobles del sud d’Espanya. Ell i la seva família no van venir a Catalunya sense motius. A banda de la dificultat dels temps, hi havia un problema afegit per a la família. “El meu pare era socialista i en venir la guerra va estar 4 anys tancat a la presó per aquest motiu”, diu Rodríguez. Després d’aquest expedient totes les portes es tancaven. L’única solució per a la família va ser emigrar i començar una nova vida a Catalunya.
