Tota la quitxalla del carrer es va reunir davant de la botiga de queviures La Montserratina per a sortir retratada en aquesta fotografia de l’any 1934. Qui l’ha cedit és Maria Matas, jove dels antics propietaris de l’establiment. “La botiga era dels meus sogres, Antoni Bellavista i Feliciana Viñals. Abans estava al davant, on ara hi ha una forneria, i llavors només venien olives, bacallà i llegums cuits”, afirma Matas. Matas no va venir a viure a la capital de la comarca fins que no va tenir dotze anys. “Jo sóc de Tordera, vaig venir a Mataró a viure a casa dels meus tiets”, explica la propietària de la fotografia. “Jugàvem aquí a la plaça amb tota la colla del carrer, es podia jugar perquè que no passaven ni cotxes ni res”, recorda Matas. Així va ser com va conèixer un dels fills dels amos de La Montserratina, Joan Bellavista. “Em vaig anar fent gran i em vaig casar amb el meu home”, diu Maria Matas. Un cop casada, va anar a viure amb la família del seu marit, on va trobar aquesta imatge. Matas ajudava com a dependenta a la botiga que, mica en mica, va anar ampliant el seu repertori de productes disponibles així com reformant la imatge de l’establiment. “Van anar afegint mes productes, els sacs de mongetes, cigrons… Més tard van posar les vidreres i l’aparador”, diu la jove dels antics amos. La direcció actual de l’establiment, que enguany celebra el seu 75 aniversari, és a càrrec dels seus nebots Núria Agell Matas i Joan Rabassa Anglada. La Montserratina
“La botiga era dels meus sogres, Antoni Bellavista i Feliciana Viñals".
Tota la quitxalla del carrer es va reunir davant de la botiga de queviures La Montserratina per a sortir retratada en aquesta fotografia de l’any 1934. Qui l’ha cedit és Maria Matas, jove dels antics propietaris de l’establiment. “La botiga era dels meus sogres, Antoni Bellavista i Feliciana Viñals. Abans estava al davant, on ara hi ha una forneria, i llavors només venien olives, bacallà i llegums cuits”, afirma Matas. Matas no va venir a viure a la capital de la comarca fins que no va tenir dotze anys. “Jo sóc de Tordera, vaig venir a Mataró a viure a casa dels meus tiets”, explica la propietària de la fotografia. “Jugàvem aquí a la plaça amb tota la colla del carrer, es podia jugar perquè que no passaven ni cotxes ni res”, recorda Matas. Així va ser com va conèixer un dels fills dels amos de La Montserratina, Joan Bellavista. “Em vaig anar fent gran i em vaig casar amb el meu home”, diu Maria Matas. Un cop casada, va anar a viure amb la família del seu marit, on va trobar aquesta imatge. Matas ajudava com a dependenta a la botiga que, mica en mica, va anar ampliant el seu repertori de productes disponibles així com reformant la imatge de l’establiment. “Van anar afegint mes productes, els sacs de mongetes, cigrons… Més tard van posar les vidreres i l’aparador”, diu la jove dels antics amos. La direcció actual de l’establiment, que enguany celebra el seu 75 aniversari, és a càrrec dels seus nebots Núria Agell Matas i Joan Rabassa Anglada. 
