Josefa Comas era una de les treballadores de Can Ramon Domingo, una empresa tèxtil de la Mataró industrial. “Estava al carrer de Cuba, hi vaig treballar setze anys fins que em vaig casar, l’any 1955”, explica la treballadora de la indústria, que posava a la dreta de tot del retrat, a principis dels anys 50. Les seves mans reposaven a les espatlles del seu nebot. “Vivíem junts i me l’estimava com si fos un fill”, assegura la propietària de la fotografia. La nena del mig de la fotografia era la filla d’una de les dones.
Les dones que els acompanyaven eren les companyes de feina de Comas. L’horari de treball habitual de l’empresa era de vuit del matí a dotze del migdia, i de dues a set de la tarda. Però aquell dia era especial. “Celebràvem el Dijous Llarder, treballàvem pel matí i després fèiem festa tota la tarda”, recorda Comas. Durant aquella festa, feien un pica-pica, ball, es disfressaven i fins i tot rebien cadascuna un detall de l’amo, segons recorda la treballadora. “Hi anàvem totes aviat perquè també posàvem serpentines, globus i ho arreglàvem tot una mica, semblava una festa major”, afirma Comas.
Una festa anomenadaLa fàbrica en la que treballava Comas no era especialment gran, a la ciutat. Però la festa que feien cada any pel dia de la truita era molt coneguda. “Era molt diferent d’altres fàbriques del que jo sentia dir, algunes paraven una estona al matí però nosaltres no treballàvem en tota la tarda”, diu Josefa. Fins i tot podien assistir-hi els marits i familiars a última hora.
