Durant la postguerra moltes famílies mataronines, com arreu de l’Estat, van passar gana. Per això, poder enviar les criatures durant un temps a un lloc on, com a mínim, estaven ben alimentades, era un descans. Això és precisament el que va fer Albert Gladiador, qui ha cedit la fotografia. “No ens podíem queixar, allà estàvem més bé que a casa perquè a vegades hi havia alguna cosa més per menjar”, afirma el propietari del retrat. Ell era un dels nens que l’estiu del 49 va anar de colònies a Argentona. “Ho pagava Caixa Laietana, que havia comprat la torre i podia anar-hi qui hi tenia la guardiola”, diu Gladiador. Tenia prop de sis o set anys però encara recorda algunes coses de les convivències. “A les 8 dempeus, a llegir i escriure, i després de dinar a córrer”, diu Gladiador. El recinte era tancat i les nenes i nens dormien i menjaven separats.
Fora matalàsEntre les anècdotes, Albert Gladiador recorda un petit càstig: “El que es pixava al llit li feien treure el matalàs al sol, on hi havia les noies”, assegura. En veure-ho, les nenes se’n reien però Gladiador, qui ho va viure en primera persona, diu que a aquella edat no existeix la vergonya.
