
Amb una boina al cap, camisa fosca i texans, el treballador de la fotografia agafava una serra mecànica per a poder tallar el gruixut tronc que descansava al terra. La fotografia, cedida per Enric Bachs, és un testimoni d’una de les activitats que s’han de fer durant la urbanització d’un municipi. Els arbres es talen per a poder construir edificis i fer carrers i vies per als cotxes i alhora evitar que les arrels provoquin irregularitats en la calçada.
Menys seguretatAl costat de les feines de tala no hi havia tanques o dispositius per separar la zona de tala de l’espai dels vianants. Pel què fa al treballador, no només no portava guants ni roba adequada per a fer aquests treballs sinó que, a més, ho feia mentre aguantava una cigarreta entre els llavis. Ni tan sols es va treure el rellotge per treballar. La imatge demostra que, antigament, no es complien les mesures de seguretat. Avui dia, els treballadors d’aquest sector també es protegeixen els ulls amb ulleres o caretes, el cap amb un casc i fins i tot les oïdes amb dispositius d’aïllament acústic. A més, porten bótes especials amb punta de ferro per evitar lesions per la caiguda d’objectes pesants.