De ben jovenet, l’Antoni Luís i Planas passava estones mirant com pintava el seu germà. Tot i que començà molt d’hora a dibuixar pel seu compte, l’adquisició de la seva destresa s’inicià a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat de Mataró, on l’Antoni copiava làmines d’altres artistes de l’època. Poc després, ja a Grau Ca l’Avi, començava una nova etapa artística en la vida del mataroní, gràcies a professors d’alt nivell com en Jordi Arenas, Puiggalí o Santi Estany, i on la pintura n’era la protagonista. Diverses exposicions individuals al Centre Atlètic Laietània o a Arenys de Munt, i d’altres de col·lectives, conformaven el currículum del mataroní.
Recomanat per diversos amics i coneguts, l’Antoni arribava al col·lectiu Sant Lluc. Degut a la defunció de l’artista mataroní Jordi Arenas, qui estava al capdavant del col·lectiu, en Puiggalí, el successor, es va veure obligat a demanar ajuda a una sèrie de persones, entre les quals hi era l’Antoni. L’any 1999, aquest grup de persones coincidien en donar un nou aire al col·lectiu, i decidien crear una nova entitat a la ciutat: l’Associació Sant Lluc per l’Art Mataró, amb l’Antoni Luís com a president. “L’antic Sant Lluc era una mostra anual que s’acompanyava amb un acte festiu o un sopar. Això era pràcticament el que es feia, tret d’alguna fira. “Un cop vam constituïr l’associació estàvem oibligats a fer més. Jo hi estic al capdavant i la meva funció principal consisteix en coordinar” afirma el mataroní. Des de llavors, el Sant Lluc per l’Art s’ha convertit en un important espai artístic de la ciutat, conegut per artistes d’arreu del món. De fet, al voltant de la tercera setmana de setembre, es durà a terme la donació de l’obra guanyadora del Segon Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró, un certamen que té com a principal objectiu convertir-se en un referent a nivell internacional.
“L’associació Sant Lluc és un equip”
Encara que no ho sembli, l’art forma part de la vida d’un gran nombre de persones. Alguns per obligació, d’altres per pura devoció. Són molts els interessats en exposar les seves obres, però alhora, pocs els espais adients i disponibles on poder fer-ho. “Crec que a Mataró fa falta un espai on permanentment, i de forma dinàmica, hi hagués una mostra contínua de les obres dels artistes locals” confessa el mataroní.
Tot i així, als pocs espais destinats a mostrar el treball dels nostres artistes els falta un aspecte tan important com ho és el públic. “Falta una cultura. Avui dia són altres les coses que criden l’atenció de la gent, més que no pas les arts plàstiques. Però crec que és una qüestió que des de l’escola i des de casa s’ha de reforçar” afirma l’Antoni.
Apunts
Defineix-teSóc tossut, voluntariós, ingenu encara a la meva edat i una mica somiador, però amb base. Un llibreFa un parell d’estius em vaig llegir el Camí de Sirga de Jesús Moneada i em va agradar moltUna pel·lículaPrimera plana de Billy Wilder. És una paròdia, una mica àcida, sobre le periodismeUn viatgeHe anat i tornaria a anar a Florència i a Venècia. Era un viatge per anar a veure als mestres, tant de pintura, com d’escultura i d’arquitectura.Un pintorVan Gogh, hi tinc una obsessió. És un home molt autodidacta que s’hi aboca tant a les seves obres que ho notes, una mica turmentat, això sí.Un somniTenir una escola d’arts i oficis a Mataró o un espai gran amb exposicions locals, tot això és un gran somni.
