En tota aula hi ha un infant que té més vergonya que els altres quan ha de participar en la classe. Aquest era el cas de Pep Andreu. “A l’escola era dels que s’amagava quan tocava lectura en veu alta”, confessa el periodista. Aquesta gran timidesa era un handicap per a ell però, com el temps ha demostrat, se n’ha sortit amb èxit.
“No tenir massa clar què volia ser, em volia dedicar a alguna cosa que tingués a veure amb la comunicació però no tenia clar l’àmbit”, explica Andreu. Aviat, un repte periodístic posaria a prova la seva timidesa. Quan es va crear la televisió local de Mataró, de la que és soci fundador, li van oferir que presentés un programa sobre cinema. En un principi s’hi va negar amb rotunditat, però al final van arribar a un acord: “Vam decidir que jo faria una secció en la que em posaria una màscara i faria algun tipus d’acudit que tingués a veure amb el món del cinema”, diu el professional de la comunicació.
No obstant, en el segon episodi, el presentador va haver de deixar el programa. Llavors, amb les càmeres del plató ja a punt, totes les mirades es van posar sobre Pep Andreu. “A cinc minuts per començar el programa, per accident, per obligació, pel deure, em va tocar presentar-lo”, assegura el periodista. Després dels primers moments la vergonya va passar a segon pla i Andreu va trobar-li el gust al plató. “Vaig veure que no era tan complicat, li vaig agafar afició i des de llavors que em dedico a això”, afirma.
Pep Andreu ha tocat tots els mitjans de comunicació i ha guanyat diversos premis per reportatges televisius. Col·labora amb Televisió de Catalunya tot i que assegura que el seu lloc sempre ha estat a la televisió local. Sense estudis de periodisme, es considera “periodista a l’antiga, d’ofici” i gaudeix molt fent la seva feina.
“La imatge té molt poder”
“He fet de tot però definitivament em quedo amb la televisió”
Pep Andreu ha sigut corresponsal pels diaris El País i El Periódico. Des de sempre ha fet ràdio i posteriorment va descobrir la televisió. Ha tocat una mica de cadascun dels mitjans de comunicació però el periodista té molt clar quin li agrada més: la televisió. Des del seu punt de vista, aquest mitjà és un compendi de tots: “És redacció perquè escrius, és ràdio perquè parles, i és imatge, que té molt poder”, opina Pep Andreu. Ara bé, dins de la pantalla, hi ha un gènere que l’apassiona per damunt de tots els altres. “El reportatge és una modalitat que m’agrada molt”, diu el periodista. De fet, alguns reportatges seus han guanyat diversos premis que, d’altra banda, són una mena de reconeixement a l’esforç d’aquest gran tímid per superar-se a ell mateix.
ApuntsDefineix-teSóc un gran tímid però he après mecanismes d’autodefensa, em sento català, cada cop més lliure pensador, em dolen les desigualtats socials i sóc un enamorat de la famíliaUn llibre“TokioBlues”, de MurakamiUna pel·lícula“Casablanca”, m’encanta pels ideals que transmetUn viatgeUn proper, la Costa Brava i un llunyà, RússiaUn periodistaJoaquin Soler SerranoUn somniUn món just
