Com afirma Xavier Rosales, ell no era un exemple a seguir com a estudiant durant l’ensenyament obligatori. Però els seus professors van animar els seus pares a aprofitar les aptituds artístiques del jove. Així és com, amb setze anys, va entrar a la Massana. “Jo volia ser interiorista, aparellador, arquitecte... era el que més s’apropava al que m’agradava”, recorda el dissenyador. Estudiar a Barcelona li va “canviar la vida” perquè li va permetre descobrir una disciplina que no es coneixia gaire en aquells moments però que semblava feta a mida: el disseny gràfic. “Em considero pintor d’ànima i dissenyador d’ofici, he d’arribar a final de mes però si tingués molts diners pintaria”, raona Rosales.
Tot i trobar dificultats per entrar al món laboral per la crisi del 92, va trobar la primera feina com a dissenyador en un estudi mataroní, El Triangle. Posteriorment, ha trepitjat altres empreses, sempre amb un contracte que el feia ser autònom. Avui dia ja fa cinc anys que treballa de manera independent. “Sempre he sigut autònom però abans estava vuit hores en una empresa i després anava amb els meus clients, treballava quinze hores”, explica el dissenyador gràfic. Va fundar i dissenyar la revista setmanal “La Batedora”, va fer l’exposició de promoció del Camp Nou, una exposició itinerant per tot el món per Alfa Romeo, el llançament del Seat Altea, la imatge corporativa de museus d’Extremadura o interiorisme, entre altres. L’any 2005, Rosales va crear el cartell de Les Santes, que va resultar molt controvertit. “Vaig cometre un error de documentació, possiblement, i es va dir que vaig fer un plagi”, comenta. “Com va dir Van Gogh, no es pot fer una crítica d’un artista només veient una obra sinó que s’ha de conèixer qui és la persona i què ha fet”, observa el dissenyador.
“No em desagraden els dilluns”
“Vaig al·lucinar perquè existia una cosa que estava pensada per a mi”En un principi, quan va entrar a l’escola La Massana per estudiar alguna disciplina relacionada amb la pintura, Xavier Rosales desconeixia del tot l’existència d’una disciplina com el disseny gràfic. “No sabia que existia i em va sobtar que hi hagués un ofici com aquest”, diu el dissenyador. Però a partir del seu descobriment, Xavier Rosales ha mantingut una relació molt intensa amb el que avui dia és la seva feina i, pràcticament, la seva vida. “Al·lucino que em paguin per això quan arriba el diumenge i és genial perquè el dilluns també ho és”, explica Rosales. Avui dia, amb anys de distància d’aquell primer contacte amb la disciplina a les aules de l’escola d’art, Rosales pensa que no podria haver fet una altra cosa que no fos el disseny gràfic.
Apunts
Defineix-teSóc un individu normal i correntUn llibre“La Piel”, de Curzio MalaparteUna pel·lícula“Cyrano de Bergerac”, de Jean-Paul RappeneauUn viatgeMauritània, hi vaig anar i és espectacular. El desert t’atrapaUn dissenyadorDavid RuizUn somniSer feliç
