“La veritat és que no recordo quan vaig saber que volia ser periodista però sempre he volgut escriure”, confessa Jordi Rovira. Molt abans d’entrar a la UAB ja sabia que el periodisme era la seva vocació. “De petit ja llegia el diari a casa, el meu pare portava El Correo Catalán i me’l mirava”, diu el periodista.
Amb una beca Erasmus a Belfast i pràctiques a La Vanguardia incloses, es va llicenciar en Ciències de la Informació. La seva trajectòria laboral, però, ja havia començat abans i tot. “Sempre he defensat que és una carrera pràctica i s’ha d’intentar treballar des del començament”, assegura Rovira. Amb aquest raonament, el periodista recorda que ja publicava articles al Diari de Barcelona mentre estudiava COU.
La premsa sempre ha entusiasmat Jordi Rovira molt per sobre d’altres mitjans com la ràdio o la televisió. Tanmateix, tancar-se en la redacció d’un diari és el més allunyat a la definició del comunicador mataroní. Sempre ha treballat de forma autònoma com a periodista freelance. “Vaig començar a fer entrevistes pel meu compte i a trucar per vendre-ho”, recorda Rovira. Aquell va ser el començament d’una activitat que regiria la seva vida professional. “El primer tema internacional que vaig portar a La Vanguardia, me’l van comprar quan tenia 25 anys”, explica el periodista. Des de llavors, Rovira s’ha dedicat a viatjar per més de trenta països amb l’objectiu d’escriure i vendre els seus articles a la tornada. “Des del començament tenia clar que si esperava que algun director de diari em truqués per enviar-me a Irlanda no passaria, per tant hi anava pel meu compte i després els venia els temes”, puntualitza l’escriptor.Entre les múltiples feines que fa Rovira, s’hi inclou la direcció de la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes.
“Tinc dos móns”“M’implico amb la meva comunitat però també viatjo”Tant la trajectòria laboral com la vessant personal del periodista han estat sempre lligades a Mataró. “Sempre he estat implicat amb associacions de la meva ciutat”, diu Jordi Rovira i afegeix que, en el seu moment, va fer molta premsa local. “Penso que és molt important treballar sobre el teu territori”, opina Rovira. Paradoxalment, el professional de la informació viatja constantment arreu del món per motius de feina. “Però el fet d’estar tot el dia voltant no treu que no es pugui estar implicat amb el teu cercle més íntim”, declara el periodista. D’aquesta manera, Jordi Rovira confessa que té dos móns, el mataroní i els constants viatges ja sigui a Madrid, Kosovo, Sierra Leone o Cambodja, per citar-ne alguns. Enlloc és prou lluny per deixar de banda la seva ciutat.
Apunts
Defineix-teIntento gaudir dels meus amics i de la meva feinaUn llibre“Ébano”, de Ryszard KapuscinskiUna pel·lícula“En el nombre del padre”, de Jim SheridanUn viatgeIraqUn periodistaRyszard KapuscinskiUn somniSeguir gaudint de les coses que faig.
