“Vam tenir un comerç que primer era del pare i l’avi però després ens vam quedar els germans”, diu Rafael Soler. L’empresa familiar es dedicava a la maquinària. “Frigorífics, aire condicionat... més aviat tirant a la indústria que als particulars”, explica. Aquesta ha sigut l’activitat laboral que ha ocupat gran part de la vida de Rafael Soler.
Però paral·lelament sempre ha tingut una activitat en la que ha destinat moltes hores del seu temps d’oci. “Treballant en el comerç, com a afició em vaig dedicar a la restauració de coses com per exemple el retaule dels Dolors”, declara Soler. La història ha sigut sempre un element present en la seva vida, una veritable vocació en la que ha invertit molts esforços. “Em considero amant de la tradició, la història i el patrimoni”, confessa.
Tot va començar a partir d’una bona amistat. “El senyor Clariana em va introduir en aquest ambient”, recorda Soler. Va començar a col·laborar a l’arxiu municipal primitiu mentre seguia treballant a l’empresa familiar. “Va venir la circumstància que vaig acabar la vida comercial i vaig poder dedicar-me molt més de ple a la història”, relata Rafael Soler. “Primer vaig treballar al museu, després va venir la jubilació i vaig seguir fent visites d’escoles, fent la feina totalment voluntària”, explica l’amant de la història.
Amb aquesta trajectòria, Soler afirma que ha estat amb els anys quan s’ha pogut dedicar plenament a allò que l’apassiona. Durant aquest temps ha escrit una cinquantena d’articles de temes històrics, “la majoria d’ells dedicats al patrimoni com ara un retaule, capelles, imatges...”, afirma Soler. Actualment, tot i que els problemes de visió no li permeten dedicar-s’hi amb la mateixa intensitat, segueix la seva relació amb la història amb l’ajuda de la seva dona, els seus ulls.
“No sóc historiador”“M’agrada molt dir que sóc amant de la història”
“A vegades diuen que sóc historiador i no ho sóc perquè no he estudiat història, no he seguit els plans d’estudi dels historiadors”, diu Rafael Soler. Davant d’aquesta circumstància, prefereix dir que és un “amant de la història”. “Ho sento com una afició que m’agrada”, afegeix Soler. En tot cas, explica, és un “historiador incomplet”. Ha llegit i s’ha interessat per una part de la història. Ara bé, aquells aspectes als que s’ha dedicat, ho ha fet de forma profunda. “He furgat allà on m’ha interessat, he estudiat i llegit el que en aquell moment m’interessava”, assegura Rafael Soler. El que més li ha agradat d’aquesta disciplina és la part que té a veure amb Mataró, la seva ciutat i trobar documents nous o pistes sobre fets històrics és, per a ell, una gran satisfacció.
ApuntsDefineix-teJo diria normal, no em considero ni savi ni tonto, ni amb mal caràcter ni massa bòUn llibreEl llibre del mil·lenari de Santa Maria d’una sèrie d’autors, tots amics, en el què he escrit una petita partUna pel·lícula“Casablanca”, de Michael CurtizUn viatgeBen a prop, a Sant Bertran de Cominges, és una catedral pirenaica sobre la Vall d’AranUn historiadorEn l’aspecte local Marià RibesUn somniQue la gent es tracti com a persones, que cadascú visqués amb el seu treball però estimant-se i vivint bé uns amb altres.
