Qui no ha passat infinitat de vegades per la porta? Novetats El Pilar, a la Riera, davant l’Ajuntament, sembla que sempre hagi estat allà. I, en part, així és. Antoni Trenchs va obrir la botiga l’any 1948 amb la seva mare, Margarida Ruiz. I des de llavors, segueix venent teles i gènere de punt. “Jo sóc el gerent, l’amo, el dependent, el que escombra i el que neteja els vidres”, diu Trenchs, que assegura que, en altres temps, havien arribat a ser 6 persones despatxant. “Érem sis persones aquí, tres dependentes, la meva dona, la meva mare i jo”, recorda el propietari de l’establiment.
A Novetats El Pilar han vist de tot des dels vitralls de la botiga. “He vist la gent agenollada passant la processó amb la mantellina al cap, he vist dues majorets ensenyant les cuixes i després he vist el carnaval d’en Pellofa, una evolució de 180 graus, tot el ventall de possibilitats”, explica Antoni Trenchs. Assegura sentir-se molt integrat a la ciutat, un sentiment que, si més no des del punt de vista dels negocis, considera que s’està perdent progressivament.
L’establiment, un dels poquíssims que queda de finals dels anys quaranta, guarda secrets que molts desconeixen. “Va ser la primera botiga abans de la transició, al 71 o el 72, que va fer el rètol en català, que totes anaven en castellà perquè encara quedava aquella por d’anys enrere”, confessa Antoni Trenchs. Potser el que més sorprèn descobrir de Trenchs, assegut com de costum a la cadira del costat del mostrador, darrere les seves ulleres, és que abans de Novetats El Pilar ell havia cursat estudis superiors.
“Jo tenia la carrera de protèsic dental però quan vam decidir obrir la botiga amb la meva mare vaig considerar que aquí tenia més futur”, declara Trenchs, que no dubta en assenyalar que la botiga és la seva vida.
“No érem maños”
“Molta gent pensava que érem de Saragossa pel nom de la botiga”Antoni Trenchs s’emprenya quan veu els rètols de moltes de les botigues d’ara. Noms impersonals, neutres i, a sobre, en anglès. De molt mal gust, segons el seu punt de vista. “Ara veig botigues que es diuen outlet quan abans es posaven els noms amb un sentiment de religió”, recorda Trenchs. En el seu cas, la botiga va agafar el nom de Pilar, la seva germana que va morir d’una malaltia l’any 1938. Tot i que la botiga s’anomenava així per motius personals, molts clients de l’Aragó tiraven cap a casa. “Tots els aragonesos passaven per la botiga i ens preguntaven si érem de Saragossa”, diu Antoni Trenchs. Constantment destaca els canvis en els negocis de la ciutat, com n’han desaparegut tants mentre Novetats El Pilar es mantenia impertorbable a la Riera.
Apunts
Defineix-teUn ciutadà botiguer molt integrat al pobleUn llibreD’història de MataróUna pel·lículaDe les històriques de la Guerra MundialUn viatgeBerlínUn producteUn fabricant, Viuda Tolrà, que feia el millor cotó de tots i el coneixien a tot EspanyaUn somniPoder descansar en pau i marxar d’aquest món sense deure ni cinc
