Encara era un adolescent quan les inclemències del temps, com explica, van conduir-lo al què seria l’origen de la seva formació. “Un dia, per accident, amb un bon amic de Mataró, en Francesc Boba, plovia molt, estàvem a la Riera i vam entrar a la Gàbia”, recorda Pep Plaza. Justament s’estava disputant un partit de bàsquet i, en veure els dos adolescents, algú els va encarregar una tasca. “Hi havia goteres i ens van demanar que passéssim una escombra quan els jugadors atacaven a l’altre camp”, diu l’actor.
Entre escombrada i escombrada, com que no parava de ploure, Plaza va estar molta estona al recinte. El suficient per veure que també hi havia un teatre. Una casualitat, tenint en compte a què es volia dedicar. “Realment, el que volia fer de petit és el que faig ara, no volia ser bomber, metge, policia... Jo volia pujar a un escenari i fer riure la gent”, assegura l’humorista.
La Sala Cabañes el va iniciar en el teatre, les ràdios d’Arenys de Mar i d’Argentona en locució i la Televisió de Mataró en les actuacions en pantalla. Segueixen una llarga cua de teatres, ràdios i aparicions en televisió. Però al llarg de la seva trajectòria només ha fet un càsting. I no hi va anar per iniciativa pròpia. “Em va trucar l’Espartac Peran i em va dir que El Terrat buscava gent per a fer imitacions en un programa que es deia Set de Nit però jo li vaig dir que em feia molta mandra”, confessa el showman. Mai li han agradat es càstings. Entre el periodista mataroní i la Sònia, la dona de Plaza, van convèncer l’humorista. Uns dies després ja tenia feina imitant Jordi González i Lluís Canut.
El més curiós és que Pep Plaza va triar l’ofici de comercial per tenir un sou fix. I divuit anys després, ja consolidat com a imitador, humorista i showman, ho compagina tot i exerceix en una mútua.
“Poc Guardiola”
“A l’escenari intento ser jo el comunicador, no les imitacions”
Un dels comentaris que sovint li fa el públic després d’un dels seus espectacles és que fa poc de Guardiola, una de les imitacions més conegudes que fa al programa Crackòvia de Televisió de Catalunya. “Em diuen que no pensaven que fes tantes coses, el millor del directe és que puguis sorprendre, perquè si fas el mateix que a la tele, tampoc té massa gràcia”, opina l’imitador mataroní. Afegeix que constantment innova i que entén les imitacions com un complement, no com a eix central dels espectacles. “Hi ha un fil conductor, quan estic a l’escenari intento ser jo el comunicador i els personatges són de més a més”, diu Pep Plaza. Les imitacions agraden per l’habilitat del mataroní. Però el que de debò fa riure són, segons afirma, les situacions que crea l’artista dalt de l’escenari.
APUNTS
Defineix-tePerfeccionista desordenatUn llibre“Sin noticias de Gurb”, d’Eduardo MendozaUna pel·lícula“La vida de Brian”, dels Monty PythonUn viatgeAl Congo per anar a buscar el nostre fill, el Teo, i a Mali per anar a buscar la Lola, la nostra fillaUn humoristaAndreu BuenafuenteUn somniPoder arribar a avi amb salut i amb els meus
