Les primeres vegades que va entrar a la discoteca, Xavier Bonareu no tenia més de cinc o sis anys. Ara bé, sempre era de dia, entre setmana i gràcies a que el seu germà treballava a Nivell 1. “Estem parlant de l’any 85, i recordo estar allà, que portaven la moqueta, que la ficaven...”, diu Bonareu. És el petit de quatre germans i el gust i l’afició per la música li vénen de família. “Quan van obrir Nivell 2, que tenia disset anys, el meu germà hi feia de discjòquei i jo hi vaig començar a anar”, diu Xavier Bonareu. Tot i que hi anava com a client, sempre acabava a la cabina. Allà no perdia l’ocasió d’aprendre a punxar.
Aquella experiència li va permetre, més endavant, ser els discjòquei de diverses sales, com ara Espais Virtuals o Set59 fins que, ara fa tretze anys, li van fer una proposta. S’obria una nova sala amb el nom de Privat i volien que Xavier Bonareu en fos el discjòquei. I va acceptar. “El projecte que hi havia amb la gent de Privat quan va començar, em va agradar molt i crec que va ser un canvi molt positiu”, diu Bonareu. Els caps de setmana punxava la música de la Sala Privat mentre, de dilluns a divendres, estudiava comerç internacional.
Uns anys després, la direcció de Privat i part de la plantilla de treballadors van marxar a un altre projecte i el propietari de l’establiment li va demanar a Bonareu que l’ajudés de manera temporal a reorganitzar-ho tot. “Vaig ajudar teòricament per un temps trucant amics meus perquè vinguessin a posar copes el cap de setmana, intentant tirar allò endavant, però era fins que hi hagués una persona que se’n encarregués”, explica Bonareu. Però dos mesos després, els càrrec de director i copropietari es van fer definitius. Això sí: a dia d’avui encara és el discjòquei de la sala a les nits de Privat.
“Un altre concepte”
“M’atreveixo a dir que no m’agraden les discoteques”El director de Privat confessa que no li agrada gens la paraula discoteca. “Jo no sento Privat com una discoteca, no sento que treballo en una discoteca i m’atreveixo a dir que no m’agraden les discoteques”, diu Xavier Bonareu. Una afirmació sorprenent que s’entén quan explica quina és la seva idea de la sala. “És un espai on passen coses diferents i, evidentment, si hi vas a les tres del matí, hi ha una pista de ball”, diu Bonareu. La Sala Privat és un dels locals punters a la ciutat en espectacles. “Tenim un espai fantàstic per a veure espectacles, allà dins ha passat molta gent a tocar, a mostrar el que sap fer”, assegura el director de la sala. Assegura que el format de proximitat que ofereix Privat agrada tant al públic com als músics o humoristes que passen per l’escenari.Apunts
Defineix-teSóc impulsiu, quan se’m fica una cosa al cap em costa deixar de pensar-hi, no paro fins aconseguir-laUn llibre“Alta fidelitat”, de Nick HornbyUna pel·lícula“El golpe”, amb Robert Redford i Paul NewmanUn viatgeNova YorkUn discjòqueiBruce Sprinsgteen: comparo la nit de discoteca amb un concert, s’ha de saber portar la gent, com ho fa ellUn somniQue el món vaig millor, salut per a la família i seguir molts anys a Privat amb ganes
