Jordi Sánchez va estudiar infermeria i en acabar volia seguir amb la seva formació, tot i que no sabia quin camí escollir. “Un amic em va proposar que fes podologia, jo en aquell moment no sabia ni què era”, confessa Sánchez. Després de valorar les diferents carreres que podia cursar, es va decantar per la podologia. “Vaig començar la carrera sense saber què era una plantilla, ni un call mentre que molts dels meus companys de classe eren fills de podòlegs”, explica.Un cop va descobrir què era exactament la branca de la medicina que s’ocupa de les malalties dels peus, Sánchez de seguida va veure els punts forts d’aquesta professió per a ell. “Quan vaig començar a tocar peus, el que més em va agradar és la independència, quan ets infermer fas un treball una mica subordinat a l’ordre del metge”, especifica Jordi Sánchez. Durant un temps va treballar en diversos centres mèdics mentre combinava la feina d’infermer. Finalment, va decidir obrir la seva pròpia clínica de podologia on poder exercir aquesta especialitat mèdica en tota la seva plenitud. “La podologia no és ni més ni menys important que altres especialitats, si et fa mal el peu és tan dolent com si no pots mastegar bé perquè et fa mal la boca o et fa mal l’orella”, diu Sánchez. Tot i així, és una branca mèdica que encara és molt desconeguda. “Hi ha gent que porta tota la vida anant molt coixa per desconeixement o perquè no els fan cas, han estat patint gratuïtament i un podòleg els ho hagués resolt”, puntualitza Jordi Sánchez. Assegura que molts pacients arriben malhumorats pel dolor. “I quan els arregles el que els fa mal van canviant la cara”, explica el podòleg. De fet Jordi Sánchez apunta que ja ho diu un proverbi anglès: “el somriure comença pels peus”.
“Fan de callistes”
“Una cosa són els peus bonics i una altra els peus amb mal”La podologia és una de les branques més desconegudes de la medicina. Segons Jordi Sánchez, fa tot just un quart de segle que es va convertir en carrera universitària i fins llavors la gent anava al callista quan li feien mal els peus. “Hi ha molta gent que no són podòlegs que fan coses de callistes i fan que la gent es confongui”, opina. Els centres de bellesa, per exemple, tracten el peu des del punt de vista de l’estètica mentre que el podòleg ho fa des de la medicina. “Una cosa són els peus bonics i una altra els peus que fan mal, en un centre d’estètica et posen resina d’ungles, et tallen les cutícules i t’exfolien, en una clínica et treuen el dolor”, explica. El podòleg creu que encara ha de passar temps perquè la gent conegui aquesta especialitat mèdica.
Apunts
Defineix-teSóc transparent.Un llibre“Els pilars de la terra”, de Ken Follett.Una pel·lícula“Gran Torino”, de Clint Eastwood.Un viatgeQualsevol en bona companyia.Un podòlegJaime Moral.Un somniQue tot vagi bé, que no hi hagi desgràcies.
