Pere Robert, ADN olímpic

“Sóc un enamorat del waterpolo”. Pere Robert i Font no es cansaria mai de dir-ho. Atrapat per la màgia d’aquest esport aquàtic, Robert té el seu despatx de la Direcció d’Esports de l’Ajuntament de Mataró ple de records. Un pòster dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, la bandera olímpica i fotos de les recents medallistes olímpiques Marta Bach i Roser Tarragó. Un retrat de la seva brillant trajectòria esportiva; un repàs dels mèrits del waterpolo del nostre país.

Pere Robert juga encara a waterpolo. El mateix grup d’amics que fa 40 anys formava l’equip absolut del Centre Natació Mataró, es troba uns quants dies a la setmana per jugar a waterpolo. Entre ells hi ha Robert, un dels protagonistes que ha escrit la història d’aquest esport al nostre país. I així ho demostra el seu lloc com a director de la Direcció d’Esports de l’Ajuntament de Mataró, vicepresident primer de la Federació Catalana de Natació i vicepresident esportiu de la Reial Federació Espanyola de Natació.

Jugador de bàsquet a l’escola Santa Anna, Robert va iniciar-se al Centre Natació Mataró com a nedador. Amb 11 anys, compaginava la natació amb el waterpolo, per passar-se a l’esport de la pilota quan va fer 18 anys. Poc després “les meves aspiracions esportives em van fer marxar al Club Natació Montjuïc, on vaig ser jugador de la selecció espanyola juvenil i júnior, per després entrar a l’absoluta”. Robert es va forjar com a waterpolista i va aconseguir la primera medalla del waterpolo espanyol el 1983, amb el bronze al Campionat d’Europa celebrat a Roma, així com la participació en els JJOO de Moscou (1980), Los Angeles (1984) i Seül (1988).

Des d’aleshores ençà, Robert ha estat vinculat a la direcció i gestió esportives. “Em vaig canviar de bàndol per intentar canviar allò que com a jugador havia vist que no funcionava”, assegura. I se sent orgullós dels resultats: “el waterpolo dels últims 20 anys ha fet un pas de gegant, no només pels èxits aconseguits per la selecció masculina, sinó també per la creació de nous equips i l’enfortiment de les bases” i, òbviament, “l’explosió del waterpolo femení, que ha fet créixer encara més aquest esport”.

“La insígnia del COI em fa recordar la importància de treballar en equip i la màgia del moviment olímpic”, afirma Robert

Somni olímpic
Fa gairebé 15 dies, Pere Robert va rebre la insígnia del Comitè Olímpic Espanyol per “la seva brillant trajectòria com a esportista i dirigent”. Els números parlen per si sols: 3 Jocs Olímpics com a jugador i sis més com a directiu l’avalen per rebre un reconeixement que agraeix la seva vinculació amb el waterpolo. “El moviment olímpic és apassionant. Durant els JJOO, “estàs dins una bombolla en la qual es respira esport per tot arreu i els valors hi són més presents que mai”, explica Robert, que afegeix que “el reconeixement em fa recordar la importància de treballar en equip i l’ajuda que et proporcionen amics, companys d’equip, clubs i directius al llarg de la teva trajectòria”. Al Centre Natació Mataró, algú un dia va dir que “els amics fets a l’aigua són per tota la vida. I és veritat”. Aquest és el secret de l’esport.

APUNTS

Defineix-te
Cordial, imaginatiu i disciplinat.

Un llibre
La sèrie negra de ‘Pepe Carvalho’ de Manuel Vázquez Montalbán.

Una pel·lícula
‘La grande bellezza’ de Paolo Sorrentino.

Un viatge
Egipte.

Un referent
Per sort, en tinc molts.

Un repte
Que el waterpolo segueixi creixent.