Llicenciada en Psicologia, Àngels Gonzàlez entrà a treballar, des de molt jove, com a professora de l’assignatura de Psicopatologia a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. Poc després d’iniciar la seva tasca com a docent, l’Àngels aconseguí una plaça com a psicòloga a l’Hospital de Bellvitge. Moltes de les persones que treballaven amb ella a la universitat no entenien que un professor treballés a un hospital visitant pacients. Així, després de sis anys hagué de deixar la docència i es quedà al Servei de Psiquiatria de l’Hospital. “A Bellvitge estava tot per fer des del punt de vista psicològic. A poc a poc, em vaig anar guanyant la confiança dels psiquiatres i dels metges fins arribar a organitzar la Psicologia General, tant del Servei de Psiquiatria com de l’Hospital” explica l’Àngels. L’atzar va ser el causant de que la Doctora comencés a especialitzar-se en patologies addictives (produïdes pel mòbil, videojocs, xats...). L’any 1987, Carles Bosch tractà aquest tipus d’addiccions mit-jançant un reportatge al programa Trenta Minuts, entrevistant també alguns psicòlegs professionals catalans, entre els quals hi havia l’Àngels. Al dia següent de l’emissió del programa, moltes persones van trucar a Bellvitge per demanar tractament. Immediatament, la Doctora posava en marxa la primera Unitat de joc patològic i altres conductes addictives no tòxiques. Al llarg de tots aquests anys, Àngels Gonzàlez ha dedicat gran part del seu temps a la tasca assistencial i d’investigació sobre aquestes conductes, sense deixar mai de banda la psicologia general. “A més de tenir la sort de poder fer coses innovadores, la meva feina em fa estar al dia en tots els aspectes, aprenc cada dia dels meus pacients” afirma l’Àngels.
“Amb els coneixements contribueixo al benestar”
La gran oferta de joc i la fàcil accessibilitat són les causes principals que fan augmentar el nombre de persones amb problemes d’addicions no tòxiques. El passat 2005 van ser ateses unes 1.200 persones a centres d’atenció primària i a unitats específiques sobre aquestes patologies. Tot i que aquest any no ha augmentat la xifra de joc patològic, sí que ho han fet altres conductes com les produïdes pels xats, el mòbil o els videojocs. “La falta de control, quan una activitat deixa de ser una diversió per convertir-se en una necessitat, quan una persona no aconsegueix controlar o deixar de fer aquella activitat” són, segons la Doctora, els símptomes més generals que identifiquen una conducta adictiva, i per tant, un problema psicològic a tractar.
Apunts
La disminució de recursos per a la Unitat de joc patològic de Bellvitge que havien sigut molt difícils d’aconseguir, va ser el motiu que va fer marxar l’Àngels de l’Hospital on havia treballat durant divuit anys. Després d’incorporar-se, l’any 2003 al Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Mataró per posar en marxa una nova Unitat de joc patològic, el passat juliol iniciava el primer Pla de Reordenació de l’Atenció al joc patològic i altres conductes addictives no tòxiques. Conèixer la incidència i prevalença d’aquestes patologies, detectar-les i prevenir-les als centres d’assistència primària i escoles i conscienciar a la població en general desplegant un conjunt de mesures basades en el joc responsable són els objectius principals del Pla que es desenvolupa al Maresme i del qual l’Àngels n’és la responsable.
