Sense tenir molt clar què era el que més li agradava, Mercè Gallifa començava l’any 1990 la llicenciatura de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. “La carrera em va servir per adonar-me que l’art sí que m’agrada, que era un molt bon mitjà d’expressió i coneixement, però no sabia si podria acabar guanyant-me la vida amb ell” explica la Mercè.Especialitzada en restauració, la mataronina ha dedicat una part de la seva vida a la docència, impartint classes a instituts i a escoles especialitzades en art, una sortida professional que agrupa un gran nombre d’artistes. Amb l’objectiu de donar-li un aire diferent a les seves classes, Mercè Gallifa trobà una vessant que realment l’omplia i s’especialitzà en l’art-teràpia, una tècnica que utilitza les arts visuals (com el dibuix, l’escultura i la pintura) amb la finalitat de facilitar un relaxament o disminució de la intensitat emotiva i la comunicació no verbal.Tot i que el somni de la mataronina és poder viure de l’art, Mercè Gallifa sempre ha intentat buscar alguna feina fixa, a banda de la producció pròpia. En l’actualitat treballa per a editorials fent dibuixos per a una col·lecció de llarga durada i esporàdicament fa il·lustracions per a contes. La figura humana, i més concretament les dones, són el tema principal que predomina en les seves produccions. “Normalment pinto dones perquè treballo sobre temes que em fan pensar, que em preocupen, és la meva visió com a dona” explica la Mercè. Tot i que ja ha presentat diverses exposicions, la mataronina afirma tenir moltes idees al cap i encara li queden moltes coses a dir. Monstram és l’última proposta de Mercè Gallifa, una exposició sobre el retrat, oberta fins al 17 de desembre, a la sala d’exposicions de Ca l’Arenas.
‘L’art visual com a teràpia de relaxació’
Tota obra artística té una doble vessant. D’una banda, sug-gereix una impressió, uns sentiments a l’espectador; de la mateixa manera, aquella obra causa una impressió al seu autor. Per a Mercè Gallifa “l’art presenta un repte per a l’artista i per a l’espectador. L’espectador és qui tanca el cercle creatiu”. A moltes persones els agradaria, o inclús necessiten, una explicació al costat de l’obra que estan observant, per tal d’entendre el que aquell artista li vol transmetre. Aquesta és l’essència de l’art, la gran quantitat de diferents interpretacions que cada obra artística conté en el seu interior. Un mitjà de comunicació que transmet emocions i que, en ocasions, és tractat com un simple entreteniment, com una part més de l’oci.
Apunts
Monstram és l’última proposta que ofereix Mercè Gallifa, un joc de paraules entre mostrar i monstre. Seguint amb la seva línia de producció artística on la figura de les dones hi predomina, i amb el color vermell com a predominant, la mataronina fa una representació del retrat del monstre amb pintures de mides reals. “Per a mi el monstre és aquella part de la persona que surt sense permís, que un bon dia ens sopren. Una reacció o una acció que se salta el nostre propi control i que, fins i tot, ens costa reconèixer com a nostra. No és una connotació negativa. De fet, crec que quan aquest monstre apareix, i es reconeix, és una molt bona oportunitat per a conèixer-nos més a nosaltres mateixos, per tant, benvingut sigui” explica la Mercè. Una nova proposta que té com a únic objectiu no deixar indiferent al seu públic.
