Assumpta Montellà, la història com a forma de vida

Passió per la memòria oral de la guerra civil i l’exili

Amb només 16 anys, Assumpta Montellà decidia deixar els estudis per introduir-se en el món laboral. El màrketing de l’antiga fàbrica tèxtil Can Gassol va ser la seva feina, fins que vint-i-cinc anys més tard la mataronina decidí estudiar la carrera d’Història.Des del principi, l’Assumpta tingué molt clar que la memòria oral de la guerra civil i l’exili seria el seu camp d’investigació. “Aparentment la història d’una sola persona no té cap tipus d’interès, però la suma de moltes històries personals pot acabar fent la història col·lectiva de tota una generació” afirma l’Assumpta.L’any 2005, després de tres anys de recerca anònima, Assumpta presentava el seu treball més important en quant a ressò mediàtic, La Maternitat d’Elna: Bressol dels exiliats. Un fet històric desconegut fins al moment que sorgeix a partir de tres testimonis i que descobreix un dels episodis més dramàtics i tendres de la postguerra. El llibre explica com la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants, fills d’exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en molt males condicions en camps de refugiats republicans francesos.Una exposició amb molt d’èxit iniciada al Palau Robert de Barcelona, que continuarà recorrent moltes ciutats catalanes fins a finals d’any, la producció d’una pel·lícula, així com la concessió de la Creu de Sant Jordi el passat setembre a l’Elisabeth, són alguns dels resultats d’aquesta recerca que, si més no, commou a tot aquell que la descobreix. Per a la seva autora, “l’èxit de la Maternitat d’Elna és que és intemporal. L’any 1989 es va demostrar que conceptes teòrics com la solidaritat, la generositat i la no violència podien ser totalment pràctics. I aquests valors continuen sent vigents ara, ahir i demà”.

“La història ens permet entendre el present”

La recerca d’una part del patrimoni artístic de l’exili de la Guerra Civil ha sigut l’últim tema en el qual ha estat treballant l’Assumpta. L’Empordà va ser el lloc on van quedar enterrats una part dels quadres que pertanyien al Museu del Prado mentre es traslladaven cap a la ciutat francesa de Ginebra durant la Guerra Civil. “Aquest treball no té els mateixos valors humans que la Maternitat d’Elna, però sí que té la intriga i el morbo d’intentar trobar allò que està amagat” explica l’Assumpta. Unes informacions que el públic desconeix sobre els records artístics de l’època de la República, i que porten 65 anys enterrats, són el tema del seu proper llibre. Una investigació pràcticament acabada que no arribarà al gran públic fins el proper octubre.

Apunts

Defineix-teSóc tossuda i perseverant. Fins que no aconsegueixo allò que busco, no paroUn llibreEls quatre genets de l’Apocalipsi, de Lawrence DurrellUna pel·lículaRoma, ciutat oberta. Dirigida per Roberto RosselliniUn viatgeItacaUna època de la històriaLa història Contemporània, perquè és la que tenim més a prop i la que podem tocar una miqueta amb els ditsUn somniSer feliç