L’atracció per la cultura en general, i en especial per la pintura, va fer que en Joan Carles decidís estudiar Història de l’Art. Després d’uns anys dedicant-se a la pintura, el mataroní se n’adonà que el seu veritable mitjà d’expressió era la poesia, combinada amb la seva tasca de professor, que actualment continua exercint. La celebració d’un premi literari i una infecció que el va tenir un mes a l’hospital, el van portar a escriure el seu primer poema, Nicotina als llavis, que publicà posteriorment l’any 1998. “La poesia és intentar expressar lo difícilment expressable, és connectar amb tu mateix, és un arma carregada de futur, una pedra que llances contra la societat” explica el mataroní.Diàstole, La matança de Quiros o No alimentem els coloms són alguns dels reculls que ha publicat, i on la seva visió del món n’és el tema principal. “No creia que podria arribar a publicar un llibre, que podria arribar a flexionar les paraules com sembla que sé fer” afirma en Joan Carles. La distribució de la sal, és l’últim recull de poemes del mataroní. Uns poemes sobre el submón de les manifestacions secundàries de la vida. “És l’anàlisi profunda de què està format el món. Diuen que la sal té relació amb la composició de tot, per això, miro al meu voltant i busco com està distribuïda aquesta sal. Veig ciutats que es degraden, mars contaminats. Tota una visió del món pessimista, però també optimista en el sentit que cada vegada hi ha més gent que està veient això” explica en Joan Carles.Rèpel serà el proper recull de poemes que el mataroní publicarà per Sant Jordi. Però, sens dubte, el projecte futur més interessant del poeta, és un recull d’històries diàries, en nar-rativa que probablement es publicarà a Mallorca al llarg d’aquest any.
“La poesia és un joc sentimental”
La poesia és una de les vessants artístiques més complicada i alhora més fàcil. Posar-se davant d’un poema i entendre exactament allò que el poeta vol transmetre és pràcticament impossible. Un mateix poema pot ser capaç de suscitar sentiments i sensacions totalment diversos a cada lector. Per a Joan Carles “el secret per entendre un poemari és anar menjant-lo a poc a poc, sense obsessionar-se. A vegades no s’ha ni d’entendre, a vegades connecta amb tu, a vegades entens només una paraula, i aquest és el secret per gaudir de la poesia”. Arribar a construir un poema que transmeti emocions no és fàcil, “el secret d’escriure poesia és tenir ganes de reconstruir, de trencar paraules, frases, i tornar a reconstruir-les amb el sentiment” afirma en Joan Carles.
Apunts
Defineix-teSóc un adolescent amb ganes de ser adultUn llibreAvui estic nostàlgic i em quedo amb el primer llibre que vaig llegir, Moby DickUna pel·lículaCada dia tinc una de diferent, avui per exemple, Vermell de KieslowskiUn viatgeEl lloc m’és igual, el que m’interessa és la meva actitud davant del viatge. Mentre sigui un lloc on el temps no corri.Un poetaTots, encara que no m’agradin, perquè han fet el joc d’escriure poesia. Avui porto a sobre MaiakovskiUn somniViure feliç i que al meu voltant hi hagi felicitat
