Nefer, la pintura com a essència de vida

Ha estat l’última dissenyadora dels torrons de ca l’Uñó

Des del primer moment en que la Nefer tingué ús de raó, va tenir molt clar que la pintura seria l’essència de la seva vida. Ja a l’escola destacava pels seus dibuixos i, fins i tot els seus companys, li encarregaven les portades dels seus àlbums. L’art egipci, les cultures primitives i uns llibres d’animals van ser el punt de recolzament de la pintora durant la seva etapa de formació. “Mai he sigut molt conscient de la meva temàtica, he dibuixat d’una manera molt intuïtiva. Sempre m’he interessat per les formes, era bastant curiosa però d’una manera molt lliure” explica la Nefer. Una flor solitària amb les seves arrels, acompanyada d’una nena estirada al terra amb un pensament que s’enlaira constitueixen La flor de padret. Una obra autobiogràfica que representa un dels treballs més importants per a la mataronina a nivell personal.Tenint molt clar la dificultat de guanyar-se la vida mitjançant la pintura, la Nefer decidí estudiar Belles Arts per tal de poder ser professora i aconseguir una certa estabilitat a la seva vida. L’Institut de Llavaneres és el centre on la pintora imparteix la classe de Visual i Plàstica des de fa molt anys.El disseny és una altra de les vessants a les quals es dedica la mataronina. Un cartell de les Santes o el disseny dels mítics torrons de ca l’Uñó, el Nadal passat, són alguns dels seus treballs. “No és la meva feina, són coses puntuals. És un repte que trobo molt interessant. L’últim que he fet ha sigut el logotip de la nova escola bressol de l’escorxador “Els menuts”, ha sigut molt agradable” confessa la Nefer.En l’actualitat l’objectiu de la Nefer és dedicar-se exclusivament a la pintura. Dos anys serà el mínim de temps que haurem d’esperar per poder veure exposades algunes de les seves obres.

“L’art és necessari per a la humanitat”

Com molts altres aspectes que constitueixen la cultura, l’art esdevé una peça necessària per als individus que conformen la societat. Visual i Plàstica és l’única assignatura relacionada amb l’art que s’imparteix a les escoles. És per aquest motiu que un sector de la societat demana que les hores dedicades a formar als més joves artísticament s’equiparin a les de les llengües o les matemàtiques. “L’art és un llenguatge més que existeix, amb un codi que és necessari que els nens aprenguin. Els nens han de ser nens i els fem córrer massa. L’art no és valorat per la societat, perquè ens trobem a la societat de l’oci consumista, hi ha molt poca paciència, poca assimilació de la informació” explica la pintora.

Apunts

Defineix-teSóc una persona tolerant, amb una mala llet que floreix a vegadesUn llibreAra estava llegint l’Apocalipsi de la Bíblia. És molt simbòlic, una mica estrany, li he de treure l’entrellatUna pel·lículaBlau, m’agrada molt, m’identificavaUn viatgeQuasi mai tinc ganes de viatjar. M’agrada estar en un pati molt obert amb horitzons llunyans Un moviment artísticEl surrealisme, són maneres de serUn somniUna vegada vaig somiar amb una nena d’uns tretze anys. Hi havia un forat negre que l’atreia, no hi volia caure. Llavors girava les mans i d’elles li sortien com unes branques amb floretes blanques que aconseguien contrarestar aquella atracció. Un somni que tinc dibuixat