Les ganes de conèixer i la dificultat que suposa assolir aquest saber són, en moltes ocasions, l’únic motiu necessari que fa convèncer a les persones a viure noves experiències. L’Eloi Esgleas i la Iolanda Vives estan a punt de viure un dels fets més increïbles i inoblidables de les seves vides: viatjar de Mataró a Sibèria acompanyats de la seva moto.Tot just entrem en el període estival. Un període en el qual són moltes les persones que decideixen escapar-se durant uns dies, ja sigui simplement a descansar o per fer turisme i descobrir nous racons del planeta. I és precisament el que faran l’Eloi i la Iolanda: unes “vacances” a Sibèria. La peculiaritat? Que el recorregut des de Mataró fins a Sibèria el faran amb la seva moto, un total de 13.000 quilòmetres de recorregut. “El meu pare sempre havia anat en moto i el meu germà gran també. De fet, recordo que el primer viatge que vaig fer amb moto va ser als 16 anys, vaig anar amb el meu germà a Andorra amb una Derbi” recorda l’Eloi Esgleas. I és que aquest mataroní porta des dels setze anys utilitzant la moto com a mitjà de transport. Iolanda Vives, la companya de l’aventura, entrava també en aquest món a través de l’Eloi ara farà uns dos anys. Sibèria 2007La idea sorgia fa uns sis mesos entre l’Eloi i un amic alemany. Els dos havien viatjat junts fins al Mar Bàltic, situat al nord d’Europa. Però volien fer un més gran, més complicat. Sibèria era el destí perfecte. La idea estava sobre la taula, però les dates per fer-lo s’avançaven. A l’amic de l’Eloi li diagnosticaven una malaltia greu i no sabien fins quan tindrien l’oportunitat de fer-lo. Finalment, escollien el 23 d’agost del 2007 per començar la seva aventura. “Vam decidir anar a Sibèria, primer perquè és complicat, és un repte, és intentar assolir un objectiu amb molta dificultat. Sibèria està molt controlada i vetada, no pots parlar de segons què i amb segons qui. Segon perquè és un clima fred i ens agrada, i a més, perquè és una zona del país molt maca i pràcticament desconeguda” explica l’Eloi.
La primera intenció era anar quatre persones: l’Eloi i la Iolanda, i l’alemany amb la respectiva companya. Però malauradament a la noia alemanya no li donaven les vacances al setembre i finalment decidien fer el mateix viatge, però en dates diferents. De fet, l’amic de l’Eloi va iniciar el viatge el mes de juny i ha arribat a casa ara fa pocs dies. Això sí, sense haver pogut arribar al final de el trajecte, per problemes que fins al moment l’Eloi i la Iolanda desconeixen. El recorregutLa sortida de Mataró a Sibèria tindrà lloc el proper 23 d’agost. Aquesta època de l’any no ha estat escollida a l’atzar, sinó que l’han triat pensant sobretot en la temperatura del lloc de destí, ja que Sibèria té un clima continental, fet que comporta uns estius molt calorosos i uns hiverns molt freds. A mitjans d’agost, les temperatures acostumen a oscil·lar entre els 20 i 25 graus. Una temperatura ideal per conduir en moto.
Els mataronins tenen organitzat fins al més mínim detall que les circumstàncies del viatge els hi permet. “Aquest és el viatge més llarg en quant a temps i a quilòmetres que hem fet fins al moment, i suposem que el més complicat” confessen. França, Itàlia, Àustria, Hongria, Ucraïna, i ja des de Kiev enfilaran la carretera cap a Moscú. Des de la capital russa passaran per Niznij Novgorod i Perm amb direcció als Monts Urals, que esdevé la muralla orogràfica que marca la fi d’Europa i el principi de Sibèria i Àsia. Un cop allà intentaran seguir les carreteres paral·leles a la via del Transiberià, una etapa del recorregut caracteritzada pels immensos paisatges de boscos de la Taiga Siberiana, així com també d’inacabables estepes. Després de passar per diverses ciutats com la de Novosibirsk, la ciutat més gran de Sibèria que fa frontera entre la Sibèria occidental i la oriental, es dirigiran cap a Irkutsk, la regió del Baikal: on es troba el llac més antic, profund i amb la reserva d’aigua dolça més gran del món. Serà des de Irkutsk on faran els últims 300 quilòmetres fins arribar a Ulan-Ude, el final del trajecte d’anada, on un cop arribat hauran fet uns 9.000 quilòmetres.
L’estimació que han fet els dos mataronins sobre la durada del viatge esdevé un total de 39 dies, i la mitjana d’hores de conducció per dia serà d’unes onze.
Un cop arribats a Ulan-Ude només els hi quedarà el viatge de tornada, fet que dependrà majoritàriament de l’estat de la moto. “Si la moto no està en condicions per tornar la deixarem allà, al llac Baikal, agafarem el transiberià i tornarem des de Moscú en avió. És una moto molt vella, amb molts quilòmetres, de fet l’hem acabat d’arreglar per poder fer aquest viatge” afirma la Iolanda. Tot i la desconeixença, la previsió consisteix en carregar les motos al transiberià, una xarxa ferroviària que connecta la Rússia europea amb les províncies del Llunyà Orient Rus, Mongòlia i Xina, i anar cap a Moscú, des d’on tornaran cap a Mataró amb la pròpia moto o amb avió.Una ajuda exteriorUn element clau que ha fet possible la realització d’aquest viatge són els patrocinadors. Tot i que trobar empreses disposades a ajudar econòmicament i materialment va ser complicat, finalment són cinc les empreses que s’han animat a patrocinar-los. Així, Pirelli i Rodi són les empreses que han facilitat als mataronins els neumàtics necessaris per poder fer el viatge. Conmasa i Ferreteria Candau han donat els diners necessaris per poder posar a punt la moto, i Copisteria Imprès ha sigut l’encarregada de realitzar els diversos dossiers i materials per donar a conèixer la fita dels joves. Tota aquesta ajuda ha sigut a canvi de publicitat, ja que la revista nacional Solo Moto ha encarregat a la Iolanda i a l’Eloi dos articles que seran publicats a dos números de la revista. A més, tenen la intenció de realitzar un reportatge de vídeo, del qual en pensen fer difusió a diversos mitjans en funció del material que puguin aconseguir al llarg del trajecte.Un viatge amb diverses complicacionsSibèria pertany a la part asiàtica de Rússia, una regió que s’estén des de els Monts Urals fins a l’oceà Pacífic. És una zona molt controlada per l’exèrcit i, en moltes ocasions, traspassar les fronteres esdevé un repte difícil per als turistes que volen conèixer la zona. L’Eloi i la Iolanda han hagut de demanar un visat de negocis de tres mesos a través d’una agència russa per poder fer el seu viatge. Tot i les complicacions que han tingut per aconseguir-lo, els han assegurat que arribarà en qüestió de dies. Malgrat tot, el fet d’aconseguir el permís no suposa una total seguretat a poder traspassar les diverses fronteres amb les que es trobaran. “Un dels problemes més greus és que no hi ha informació, desconeixem l’estat de les carreteres. Un cop passat els Urals l’exèrcit controla molt l’entrada de turistes. Els GPS, per exemple, no funcionen, tenen tapats els satèl·lits perquè no donin senyals. Igual passa amb els mòbils, un cop t’allunyes de les gran ciutats ja no hi ha cobertura. Tot i així, si tens algun tipus de problema amb els visats normalment tot se soluciona pagant” explica la Iolanda. Un somni: fer la volta al mónPoc més d’un mes és el temps que falta perquè la Iolanda i l’Eloi visquin, segurament, una de les experiències més increïbles i inoblidables de les seves vides. Tot i les complicacions que suposadament es trobaran al llarg del seu trajecte, la passió per les motos i per descobrir nous indrets desconeguts amb ella són l’únic motiu que els dos joves necessiten per dur a terme la seva aventura.
Il·lusió és el sentiment que es despren dels dos joves quan expliquen el plantejament del seu viatge. I tot i que encara no l’han ni començat, ja tenen pensat quin serà el seu proper destí: fer la volta al món al damunt d’una moto. Això sí, el viatge a Sibèria haurà de transcórrer tal i com tenen previst. Molta sort a la Iolanda i a l’Eloi!
