L’excepcional diada de Les Santes, on els Capgrossos van fer el tres de nou amb folre com a màxim castell, ha de ser un punt d’inflexió en la trajectòria dels blaus. Aquesta és una afirmació que cada cop s’interioritza més en el si d’una colla castellera que es va superar en l’actuació de Festa Major, una de les més difícils ja que suposava el retorn a la Plaça de Santa Anna, que no havien trepitjat des de la maleïda Diada de Les Santes del 2006. Un any després es tancava el cicle de dol per la Mariona, amb un homenatge que va fer plorar tota la Plaça i amb la certesa que a partir d’ara, encara més, és hora de fer castells i recuperar el nivell del 2005.
Abans que per Les Santes del 2006 tot es torcés, els Capgrossos de Mataró duien una trajectòria impecable i una projecció esfereïdora. La colla blava havia completat i dominat durant l’any anterior una gran gamma de castells, estava consolidant les estructures de nou pisos, havia aconseguit el quatre de vuit amb el pilar i el pilar de set folrat i tot el món casteller mirava de reüll la colla mataronina que estava cridada a sacsejar el panorama i que havia anunciat l’assalt als cas-tells denominats de “gamma extra”, els castells de màxima dificultat que fins al moment són patrimoni exclusiu de les quatre grans colles castelleres, els Castellers de Vilafranca, la Vella i la Joves dels Xiquets de Valls i els Minyons de Terrassa. Però per Les Santes del 2006 va passar el que va passar, el segon intent de quatre de nou folrat va veure com la canalla es despenjava i la mala fortuna va fer que aquest accident es convertís, degut a una evolució clínica desgraciada, en mortal: la Mariona Galindo Lora, dos d’aquell 4 de 9 amb folre, va acabar morint el 4 d’agost.
L’evolució de la colla des de llavors va ser tan valenta com traumàtica i, com és conegut, del suport mutu entre la família de la Mariona, que es va fer tota de la colla, i els propis Capgrossos van néixer forces d’on sols hi havia flaquesa i es va completar l’any tornant a fer castells, i grans castells. El viatge de la colla a Londres, l’actuació al Concurs, o el tres de nou recuperat en la diada de Tots Sants a Vilafranca van anar emetent senyals de recuperació en el si d’una colla que no sortia d’un estat evident de “shock”, on la consternació es feia patent. Els inicis de la present temporada van semblar tintats de la mateixa grisor i sols a còpia de setmanes, de seguretat, de treball i d’esforç el blau de la castellística capgrossa va recuperar brillantor. El primer cinc de vuit a Premià i sobretot l’actuació castellera de Les Santes va donar molt oxigen a l’esperança. Aquesta darrera va ser precisament el que feia falta a la colla: una actuació a la mateixa Plaça de Santa Anna, sense caigudes, amb el tres de nou amb folre, amb la plaça plena i amb un homenatge casteller al final de la Diada en la que el record a la Mariona va tornar a unir tota la ciutat, tota la colla i tot el món casteller.
Molts van interpretar aquest homenatge, aquesta actuació “un any després de”, aquell dia com el tancament d’un cicle, com l’acabament d’un dol expres-sat i canalitzat a través dels castells, de la unió, del fer pinya tan literal com metafòric. El cert és que, un any després, les coses s’han fet bé i han donat resultats però des de la mateixa colla es creu i es diu que el cicle que es va iniciar amb la cèlebre Assemblea en la que va acordar continuar fent castells a pesar de l’accident i la pèrdua de la Mariona, no es tancarà fins que no es recuperi el castell que va desencadenar tot aquest tràngol. “És obvi que fins que no fem el quatre de nou amb folre no aconseguirem tancar aquest cicle, és el pas que ens falta i és el següent que ens toca donar” assegura Xevi Castellví, cap de colla dels Capgrossos. I és precisament en el que queda d’any 2007 que es vol tornar a intentar el quatre de nou, aquest és el gran objectiu de la colla: tornar a la normalitat, tancar cicles i tornar allà on eren: recuperar la gamma del 2005, tornar a les grans expectatives.Més nivell, mateixa fiabilitatPoder pujar el llistó dels castells, ampliar la gamma és tot un repte d’aquí a novembre, quan acaba la temporada castellera dels blaus. “D’entrada el que hem de fer és reprendre la feina i anar consolidant els troncs i el primer gran objectiu serà portar l’actuació de Santes a Lleida” explica Castellví que, per tant, subratlla el diumenge 30 de setembre com la primera gran diada on s’atacarà de nou el tres de nou folrat. Probablement el cinc de vuit s’intenti ja a Reus o al Prat, sempre depenent dels assajos. I és que l’objectiu primordial de la colla és mantenir la fiabilitat, la seguretat en els castells, l’exigència en el treball previ als assajos que doni garanties als castells que van a plaça. Els que ja molta gent anomena “mètode Capgrossos” és més tònica aquest any que mai. “Hem fet una gran primera part de temporada perquè la canalla i la colla s’han portat de forma excel·lent, però també perquè hem anat a poc a poc, pas a pas i assegurant tots els passos que fèiem” explica el cap de colla blau. Mantenint aquest esperit, el següent pas és el quatre de nou i l’intent d’aquest té data: per Tots Sants, l’1 de novembre, a Vilafranca.4 diades per fer castells de nouTornar a fer la Tripleta Màgica –3 de 9, 4 de 9, 5 de 8– és el programa que es planteja per aquesta diada, històricament talismà pels de la camisa blava. També es volen portar castells de nou –el tres, el més probable– a Lleida com ja hem dit, a Girona el 28 d’octubre i a la Diada de la Colla el 4 de novembre. Són quatre ocasions d’or, si se suma Tots Sants perquè els Capgrossos sovintegin el nivell dels nou pisos, se’l facin seu encara més, agafin seguretat i tornin a poc a poc a l’anhelat nivell del 2005. I això que si un fa cap i es fixa amb els rànquings, veu que la situació de la colla maresmenca no ha canviat tant des de llavors. En espera del que fes la colla Joves per la diada de Sant Fèlix, els Capgrossos són la quarta colla del món casteller i es manté en la matemàtica i en el pensament de tots com la gran “outsider” de les 4 grans del món casteller. O directament la cinquena gran.Esperant la reaccióAquestes intencions d’ambició mesurada però que aposten per una pujança en el nivell casteller procedeixen de la direcció tècnica dels Capgrossos però estan sotmeses a veure com reacciona la colla a l’exigència –que no la pressió– de tornar a fer castells grans i especialment aquest quatre de nou folrat que estova sentimentalment els castellers i castelleres del Maresme. L’assalt al quatre de nou haurà de ser segur i conscienciat perquè sols de la fortalesa mental pot aspirar-se a tancar el cicle. La psiquiatra i membre dels Capgrossos Fàtima Soler escrivia l’any passat al Tirant Lo Blau, la revista de la colla que “Com a colla, quan siguem capaços de tornar a tirar un 4 de 9 i puguem viure’l i celebrar-lo amb normalitat haurem tancat el procés de dol. El record a la Mariona haurà quedat integrat per sempre en el nou paisatge”. No deixa de recalcar la importància que adquirirà aquest quatre de nou folrat, quan arribi. Serà un castell transcendental, a tots els nivells.I després, què?Preguntat per un futur un pèl més llunyà Xevi Castellví respon amb la barreja de precaució i ambició que el caracteritza. “És obvi que si recuperem tota la gamma del 2005 a finals d’aquest any ens haurem de plantejar anar una mica més enllà i podrem tornar a parlar de gamma extra”. Sí. Sembla que si la trajectòria capgrossa dóna avals l’any que ve, sent any de Concurs i amb el coixí hipotètic d’un bon bagatge en el que queda de temporada 2007, els Capgrossos podrien tornar-se a plantejar castells de gamma extra en un mitjà termini. Ara queda lluny, força passos més enllà del punt en què es troben actualment, però el simple fet que es plantegi aquest escenari com a possible, fa que caiguin murs de pessimismes i l’horitzó esdevingui probable. La patata calenta la tindrà la colla i la ciutat que serà la que l’haurà de seguir ajudant, empenyent i donant pit perquè torni a l’escenari esperançador d’abans de la tràgica mort de la Mariona.
És per això que cal afermar un bon final d’any i que en això es basaran tots els esforços de la colla. Tancar el cicle passa per recuperar el quatre de nou. I això portarà a la normalitat entesa com la situació que es vivia fins a la fatal data del 2006. Una normalitat esperançadora, que no entén de pors però sí de tots els respectes, que no oblida però mira endavant i que lliga la trajectòria capgrossa al record i al treball per fer que les aletes de demà es facin des de més amunt.
Per tocar el cel com es prometia, per ser una colla de gamma extra com s’intuïa, per tornar a fer del blau el color dels somnis i no dels malsons castellers.Els Capgrossos han de seguir sent ells i podran tornar a ser el que eren. Amb el nou paisatge i el cicle tancat.
El pilar obriria més portes
Els Capgrossos han perdut per dues baixes, una maternal i l’altra laboral dos dels castellers que feien possible i dominable el pilar de sis. La tornada d’aquestes dues baixes o un segon pilar que s’està treballant a l’ombra, conformen una altra punta de llança de la colla per aquest segon tram d’any. No es tracta de córrer, però el pilar de sis obre les portes als altres dos castells que els falta per completar la gamma del 2005. Amb un bon pilar els Capgrossos van completar el pilar de set folrat i el quatre de vuit amb l’agulla.
