S’acostuma a dir que Catalunya ha sigut sempre terra d’acollida. D’una banda, ha donat la benvinguda a ciutadans de la resta d’Espanya, però també ha obert els seus braços a persones d’arreu del món. Mataró és un exemple de pluralitat, ja que en la nostra ciutat conviuen una gran diversitat de cultures. Però la realitat dels nouvinguts no és fàcil. Quan s’arriba a una nova localitat amb la intenció de construir una llar, la desorientació i la desconeixença de l’espai dificulten aquesta tasca. Poder tenir llocs on adreçar-se, tenir referents o sentir-se recolzats, fan de Mataró una veritable ciutat d’acollida per als nouvinguts. Mataró és una ciutat en moviment que constantment amplia la seva fesomia i millora el seu físic. Però no només això, sinó que el seu creixement també s’observa en la demografia. A principis de l’any 2007, el cens de la ciutat revelava que ja té 119.441 habitants. I el 14’9% d’aquesta població són persones nascudes en altres països que han trobat en la nostra ciutat un lloc on començar de zero una vida plena d’esperances i il·lusions. Però aquest objectiu es fa encara més difícil d’assolir quan apareix el terme “integració”. S’ha de delimitar el significat d’aquest mot. Si l’entenem com “cohesió social” i “coexistència de moltes cultures” resulta una meta que ha de ser plantejada per tots els habitants de Mataró. És una responsabilitat bidireccional, així que cal esforç tant dels nouvinguts com dels autòctons. Cal tenir present que 17.800 ciutadans són d’origen estranger i que tot intent de crear relacions positives beneficia a tota la ciutadania. Així doncs, és bo tenir coneixement d’aquells centres i col·lectius de la ciutat on es fa una gran feina en aquesta direcció. Associacions veïnalsL’entorn més pròxim als ciutadans és el barri on resideixen. És un espai conegut pels membres que l’habiten i que, per tant, dóna confiança, tant pel que fa a les infraestructures, com les persones o els serveis. És per això que les associacions de veïns dels barris són molt eficients a l’hora de donar confiança i promoure la comunicació entre els ciutadans. Són molt properes a les persones, treballen pel benestar comú i faciliten la comunicació intercultural.
Aquest és el cas de l’Associació de Veïns de Rocafonda, l’Esperança i Ciutat Jardí del barri de Rocafonda. Aquesta zona compta amb quasi 11.000 habitants, dels quals 3.400 són població de nacionalitat estrangera. És palès, doncs, que en aquesta es necessita una tasca que faciliti la convivència entre les moltes cultures que comparteixen espai, i una de les eines que més aposta per aquesta via és l’Associació de Veïns. Dins d’aquesta entitat podem trobar la Vocalia de dones, una agrupació que intenta fomentar la comunicació de les dones del barri independentment de la procedència de cadascuna d’elles. Aquesta voluntat es materialitza en trobades, xerrades, tallers, sortides... La quantitat d’activitats és immensa, i la tasca d’integració que realitza aquest col·lectiu és molt positiva per a tothom. Afortunadament, aquesta no és l’única via per la que es pot fomentar l’intercanvi cultural. Hi ha moltes altres entitats que tenen un paper destacat en aquesta matèria.Escola d’adultsL’escola d’adults “Els Tarongers” és un centre que imparteix diversos estudis a gent major d’edat. Està situada al barri de Cerdanyola que és, demogràficament, el més extens de la ciutat: quasi 30.000 habitants es concentren en aquest barri. D’aquests, prop de 6.000 són de nacionalitat estrangera. Es tracta, doncs, del barri més poblat i intercultural, ja que hi conviuen una gran varietat de cultures i costums. No és d’estranyar, doncs, que les aules de l’escola d’adults acullin diàriament alumnes de totes les edats, cultures i procedències. No importen els motius pels quals no han pogut estudiar anteriorment, perquè tots els alumnes de l’escola tenen una mateixa inquietud: aprendre. Una activitat per la que mai és tard, tant si es tracta de persones que fa anys que viuen a Mataró, o bé que acaben d’arribar a la ciutat. En aquest darrer cas, aprendre a parlar tant el català com el castellà serà un dels passos necessaris per tal de conviure a la ciutat. És per això que, tot i que es poden cursar estudis d’anglès, informàtica i obtenir el graduat escolar, una de les principals vessants didàctiques del centre és la llengua. El català, especialment, i el castellà, en menor mesura, ocupen la major part de les classes.La directora de l’escola, Ester Benito, explica que la feina d’integració que fa l’escola pren forma a partir de la formació bàsica. “En tots els cursos tenim persones nouvingudes. En els de català o castellà inicial són el cent per cent, mentre que en formacions com anglès, informàtica o el graduat en educació secundària són un percentatge molt més petit”, explica l’Ester. Això vol dir que aproximadament el 25% dels alumnes de l’escola són nouvinguts.
La Cristiane De Souza és una estudiant de català procedent del Brasil. Assegura que estudiar català va ser una decisió pròpia. “M’agrada molt aprendre el català i em serveix per poder treballar”. En Pierre Laibdoul és un company de la seva classe. Ell és de Guinea Equatorial i assegura que necessita aprendre català perquè li és útil. Els dos estudiants afirmen que el fet d’aprendre la llengua catalana els ajuda a comunicar-se amb la gent d’aquí.Des del centre educatiu s’intenta que hi hagi diverses activitats a partir de les quals es puguin conèixer tots els alumnes, ja siguin estrangers o autòctons. D’aquesta manera tots els estudiants poden tenir contacte amb gent d’orígens, edats, situacions familiars i laborals, nivells socials i culturals diferents als seus. És una tasca que pretén crear comunicació, cohesió i convicència. Compartir taules, ordinadors i espai en general. Els objectius de l’escola d’adults són defensar el dret a la formació bàsica de tots els ciutadans, i la millora de la seva formació, així com la igualtat de drets i deures. Quan una persona esdevé alumne de l’escola passa a gaudir tota la riquesa, convivència i diversitat que ofereix l’escola. Per a tot l’equip docent dels Tarongers, aquesta és la veritable tasca educativa. “Educar no és només aprendre una sèrie d’habilitats bàsiques o adquirir coneixements, sinó que vol dir enriquir-se, conèixer, aprendre, raonar, reflexionar... tenint en compte que no és el mateix educar infants que adults”, explica la directora de l’escola d’adults. Queda palesa, doncs, la gran aportació del centre docent pel que fa a la convivència de diferents cultures a Mataró. D’aquesta manera l’escola esdevé molt més que una entitat merament formativa. És un clar referent per a molts dels nouvinguts de la ciutat.Centres CívicsMalauradament, la majoria dels col·lectius que es preocupen per la cohesió social no tenen prou recursos per tirar endavant. En aquest aspecte, els 5 centres cívics que estan escampats en diferents barris de Mataró, són una gran ajuda que resol mancances bàsiques. La feina que es realitza en els centres cívics és la d’apropar els serveis municipals a la ciutadania. Així els tràmits municipals es poden efectuar des del mateix barri, sense haver-se de desplaçar fins l’Ajuntament. Però el seu paper va molt més enllà. La directora del centre cívic del barri de Cerdanyola, Elena Crespo, explica que la funció d’aquests centres derivats de l’ajuntament no és promoure activitats, sinó que fan de continent d’activitats programades per altres entitats o agrupacions. “Són l’espai físic i els mitjans materials que altres col·lectius, com les associacions veïnals poden fer ús habitual de les instal·lacions per dur a terme les seves activitats”, explica l’Elena. Així doncs, tenen una doble funció: descentralitzar el poder de l’Ajuntament, i oferir espai perquè d’altres puguin programar activitats.
L’escola d’adults Els Tarongers és una de les entitats que utilitza aquest centre cívic. És un exemple clar de la gran utilitat d’aquests espais quan hi ha una manca de recursos. La directora de l’escola, l’Ester Benito, afirma que no donen l’abast davant la gran demanda que experimenta el centre i el gran nombre d’alumnes que hi estudien. “Nosaltres no hi cabem a l’escola. Ens falta espai. De fet, tenim algunes aules al centre cívic de Cerdanyola i també al Camí del Cros”, afirma l’Ester. Les associacions veïnals són altres col·lectius que han rebut una gran empenta gràcies als centres cívics. Aquest és el cas de l’Associació de veïns de Rocafonda. Utilitzen les instal·lacions del centre cívic del seu barri per dur a terme els tallers, les xerrades o les trobades, i fins i tot hi tenen un espai propi que és, avui dia, la seva seu.Aquestes cessions d’espai són un benefici per a tothom, i demostren que compartir mitjans amplia les possibilitats de triomf, sobretot quan parlem de fer esforços per la integració.La unió fa la forçaLa clau de l’èxit rau, doncs, en la unió. Cooperar, actuar de forma coordinada i unificar els esforços vers una sola causa fa més efectius els resultats finals. Especialment quan s’està treballant per la convivència de les cultures que fan de Mataró una ciutat rica. És així com pensen les entitats que col·laboren entre elles cercant aquesta meta. “Nosaltres creiem molt en aquesta feina de cohesió, i per això estem relacionats amb les entitats del barri”, comenta l’Ester, la directora de l’escola d’adults Els Tarongers.En aquest aspecte, treballar de forma conjunta permet avançar en la direcció correcta per la integració dels nouvinguts a Mataró. Aquesta feina és molt delicada perquè sovint apareixen tensions entre els ciutadans. “Les entitats a les que ens preocupa la cohesió i el respecte de la igualat de drets i deures, no pretenem negar l’existència de friccions o conflictes en la convivència. Però precisament per això calen recursos, feina de mediació i suport als que estem treballant per fer que l’arribada de persones noves al barri no sigui viscuda com un conflicte permanent sinó com una suma”, explica l’Ester Benito. Els petits obstacles no haurien de ser, doncs, un impediment per seguir el treball constant per la convicència pacífica en una ciutat tan intercultural com ho és Mataró.
