Parlar d’art a Mataró, és ara com ara parlar de Lluís Bassat. El Museu del famós publicista arriba, paradoxalment, en un moment poc afortunat pels artistes de la nostra ciutat. La Mostra d’Art Local, que s’havia d’inaugurar fa tot just una setmana a Can Palauet, va ser finalment suspesa per falta d’artistes que hi volguessin exposar. És tan sols una anècdota que il·lustra a la perfecció la situació del moment. De rerefons hi trobem un conflicte que ja fa anys que s’arrossega i que enfronta l’Ajuntament i alguns pintors emblemàtics de la ciutat per un projecte que sembla que mai s’arribarà a dur a terme: El Fons d’Art Local.
Fa poc més de tres anys un grup d’artistes mataronins va engegar una iniciativa per crear un fons d’art a la nostra ciutat amb l’obra dels artistes locals. Encapçalats pel crític Pere Pascual, més conegut com “Pic”, el grup comptava amb noms com Perecoll, Marta Duran, Santi Estrany o Pere Alís. L’Ajuntament de Mataró va veure la proposta amb bons ulls però el cas és que durant aquest temps ni els uns ni els altres han aconseguit posar-se d’acord. Els artistes han llençat ara la tovallola i acusen l’Ajuntament de no haver fet res per engegar el projecte. Per la seva banda, el regidor al capdavant del Patronat de Cultura, Sergi Penedès, afirma que el projecte està fet i hi ha la voluntat de tirar-lo endavant, això sí, amb una proposta flexible i que s’adapti a cadascun dels artistes.“Proposta per Mataró”El Fons d’Art va estar pensat, segons explica Pere Pascual, amb una doble finalitat. Per una banda havia de servir per recollir de manera organitzada una documentació de l’obra dels artistes mataronins: “Actualment si vols estudiar un artista de Mataró no ho pots fer, no hi ha res escrit”, afirma Pascual. Per altra banda, el Fons d’Art es presentava com un recull de les peces més significatives dels pintors tot creant una col·lecció pròpia. Aquesta recopil·lació, es pretenia fer a partir de les cessions dels artistes i serviria no només com un fons permanent sinó també com a material per a possibles exposicions itinerants que donéssin a conèixer l’obra dels artistes mataronins a d’altres localitats. Tres anys de negociacions sense resultatsLa idea de crear el Fons d’Art té el seus origens a l’any 2005. El llavors tant sols projecte de Ca l’Arenas, es perfilava per a Pere Pascual com el lloc idoni per a ubicar-hi un Fons d’Art mataroní. Així, el març del 2005 sota el nom de “Proposta per Mataró”, Pascual, Albert Alís i Josep Maria Codina, van ajuntar un grup d’artistes de la ciutat per començar a posar fil a l’agulla al projecte. El llavors regidor de Cultura, Jaume Graupera, va veure la idea amb bons ulls i va acceptar la iniciativa. Però la bona sintonia va ser efímera.
Més de seixanta artistes darrere del projecte La iniciativa de “Proposta per Mataró” comptava amb la signatura de 63 artistes entre els quals hi trobem figures com Josep Maria Codina, Marta Duran, Carles Soriano, Marc Llacuna, Gustavo Díaz Sosa, Josep Novellas, Ricard Jordà, Perecoll, Albert Alís, Parés de Mataró, Marc Prat, Mònica Vilert, i així una llarga llista on no hi faltaven les figures més representatives de l’art local. Els requisits eren, i continuen sent, ben clars: ser un artista de Mataró o vinculat amb la ciutat i amb una experiència professional sòlida: “Entenem en aquest sentit a persones que viuen de l’art o que tinguin un currículum expositiu extens i divers”, explica Pascual. La llarga llista però, se centra sobretot en els artistes plàstics, deixant al camí alguns d’altres artistes mataronins com seria per exemple, Martí Anson, el creador del cartell de les Santes d’enguany, o molts joves artistes mataronins sense un currículum extens. Segons el crític, aquesta part dels artistes no es col·loca tant en la línia de les idees de “Proposta per Mataró”.
Pocs mesos més tard, el grup d’artistes, que comptava ja amb més d’una vuitantena de membres, va decidir no tirar endavant amb el projecte a causa del desinterès que segons ells havien mostrat des del Patronat Municipal de Cultura. Tampoc aquí les posicions van ser massa fermes i després d’un estira i arronsa constant, el 31 de març del 2007, Graupera i Pascual es donaven la mà tot presentant l’esperat conveni. Després d’això? Silenci. Ningú va sentir a parlar del Fonts d’Art fins un any després.Una adaptació al projecte inicialVa ser el nou regidor de Cultura, Sergi Penedès, qui va trencar un any d’estancament absolut. Davant la sorpresa desconfiada dels artistes, Penedès va prendre de nou les regnes del projecte amb la intenció de tirar el Fons d’Art endavant: “Quan em vaig trobar amb el conveni, el primer que vaig fer va ser adaptar-lo als canvis i al moment actual”, explica el regidor. Pocs dies després, els promotors de “Proposta per Mataró” es van reunir amb el Patronat de Cultura. Una trobada que no va servir més que per acabar d’allunyar posicions i fer tirar definitivament la tovallola als artistes: “El projecte que ens presentava era un altre, no tenia absolutament res a veure amb el nostre”, explica Pascual.Un d’aquests canvis consistia en canviar la ubicació del centre, de Ca l’Arenas a Can Palauet perquè el primer estava projectat com un centre de mostres itinerants. Els artistes denunciaven també que mentre ells parlaven de cessió, l’Ajuntament substituïa el terme per donació. En aquest sentit, Penedès explica que la intenció no era altra que establir una relació pròpia i flexible amb cada artista, donant a aquests la possibilitat de cedir o donar els seus quadres segons els interessos propis de cadascú. Tancat per manca de gènereL’agenda del mes de maig, incloïa pel passat divendres 23 la inauguració d’una exposició sota el títol “Mostra d’Art Local”. Evidentment, l’exposició no es va arribar a fer i els conserges de Can Palauet van haver de repetir en diverses ocasions el “s’ha suspès”. Darrere de tot plegat s’hi amagava un “no” premeditat al més pur estil de boicot per part d’alguns dels artistes convocats. “Tot i així també hi va haver molts artistes que van acceptar”-explica Penedès- “però creiem que no té sentit tirar-ho endavant si no es fa d’una altra manera, amb el consens de tots”.
Entre els molts artistes que han donat llargues al Patronat, hi trobem, per exemple, Alberto Romero, un jove pintor d’art figuratiu que també va signar en el seu moment el projecte pel Fons d’Art: “El que volien fer era tant sols una exposició d’un mes, quan en realitat el projecte anava molt més lluny”. En aquest sentit, el promotor Pere Pascual, explica que el projecte de l’Ajuntament no contempla un fons d’art permanent, afirmació desmentida pel regidor: “El projecte que nosaltres hem fet també inclou el fons documental i de fet es pensava tirar-lo endavant acutalment”, explica Sergi Penedès.“Estan convençuts que és una tonteria” Pascual, donant veu als artistes del bloc que encapçala, continua pensant que a una ciutat com la nostra fa falta un fons d’Art sòlid: “Mataró és un municipi amb un nivell artistic molt important i molt alt, però sembla que la ciutat no és conscient de la qualitat dels artistes perquè mai ha vist la seva obra conjuntament”. “Amb el Museu Bassat podrem veure la història d’art de Catalunya però no sabrem res dels artistes locals”. El crític no dubta en culpar de tot plegat als tècnics de Cultura de l’Ajuntament: “Sempre hi ha hagut impediments, estan convençuts que és una tonteria i no hi posen cap mena d’interès”, assegura.
Polèmica per l’espai L’embrió del Fons d’Art estava pensat per ubicar-se a Ca l’Arenas quan la casa era tant sols un espai en projecció: “Quan va néixer Ca l’Arenes, no hi havia cap pla d’usos i vam considerar que seria un bon lloc”, explica Pascual. Amb l’arribada de Penedès a la regidoria de Cultura, la casa dels artistes havia ja incorporat un pla d’usos propis en el qual es contemplaven les exposicions itinerants. Per això, es va decidir traslladar el projecte a Can Palauet. La iniciativa però, no va agradar els artistes que consideren que no s’ha de variar el projecte inicial.
Un futur incertLa situació està ara en un punt estancat. Tant l’Ajuntament com els artistes coincidexen en que cal un espai per l’art mataroní, però els artistes, ara per ara, no estan disposats a canviar ni una coma del projecte inicial. Davant d’aquesta situació, el Patronat ha decidit aturar de moment el projecte, sense que això signifiqui que l’abandonen: “Mai hem perdut l’interès en la idea, estem totalment d’acord en que es faci un fons d’art i no deixem de treballar-hi”. Tot i així, el regidor afirma que no té sentit fer-ho si no és amb una voluntat àmplia de participació per part dels principals implicats, els artistes: “De moment ho deixem sobre la taula i en tornar de l’estiu intentarem reprendre el projecte”.
