Les curses de fons es poden disputar a dos ritmes. A la sortida potser que els favorits posin una llebre que marqui el ritme per no permetre sorpreses o, d’altres, prefereixen una carrera lenta que es disputi a l’esprint final. El curs polític municipal és una cursa de fons començada accidentadament i on els cops de colze han aparegut més aviat del compte. El darrer Ple Municipal i la polèmica al voltant de l’oposició de certs veïns al CRAE del Pla d’en Boet ha fet alçar les espases molt aviat. I queda molt fins finals de maig.
El 29 de maig del 2010 serà, segurament, el dia de les eleccions municipals. Falta moltíssim i qualsevol lectura que es pugui fer ara de quines són les posicions de les diferents formacions polítiques que hi concorrin es desfasarà en poc temps. L’únic dat i fet és que ha començat un curs polític que s’allargarà i es confondrà amb la precampanya electoral, que hi haurà força cartes per jugar que ja són sobre la taula i que, segurament, no serà fins després de les eleccions del 28 de novembre –les autonòmiques– que les maquinàries partidistes no fixaran rumb a les següents eleccions, les locals. El que havia de ser, doncs, el quart any, el quart curs polític de la legislatura es va llevar agitat i pujat de to. I el Pla d’en Boet és segurament un d’aquells episodis que han sovintejat durant la legislatura en què d’una base –sigui discutible o no, que ho és, fer-se fort en segons quina posició i aprofitant segons quin fet– aparentment única se’n fa caldera política.
En tot cas i estant com s’està en ‘standby’ –la guerra política sobre el Pla d’en Boet sembla que amainarà per la virulència d’una de les parts– aquest primer tram de cursa política, el que va d’ara a les festes de Nadal, serà una època de “fotos”. Entendrem per “fotos” les inauguracions i culminacions d’obres de govern que seran la brasa per mantenir el caliu del govern a l’hora de tornar a passar per mans del vot popular.
Dues fotos que sí i una que noLes properes setmanes en toquen unes quantes, de fotos. Hi haurà la de la Nau Gaudí convertida en primera seu del Museu Bassat, dels pocs baluards culturals dels que presumir que hi haurà a la ciutat i sobretot hi haurà les fotos –en plural perquè així s’ha buscat– del TecnoCampus, que es va activant a poc a poc i que quasi una dècada després de ser ideat és la gran aposta de la ciutat i sobretot la gran bandera de qui sempre l’ha governat. Rendibilitzar l’estrena del TCM és tàctica i alhora necessitat per a un govern que voldria tallar una altra cinta, la foto que no serà.
Un membre de l’aparell del PSC reconeixia a mitja legislatura que “si arribem a les eleccions amb El Corte Inglés inaugurat arrasem” però no només no hi ha locomotora sinó que, a menys que la situació de Can Fàbregas viri totalment, es pot arribar a la cita amb les urnes amb el descampat del Carrer Biada curant males herbes. Des del PSC no es tem cap sagnia de vots per l’afer més arrossegat dels darrers temps a la política mataronina, però els socialistes admeten desgast pel procés judicial obert i sobretot per l’imperatiu de tenir les obres aturades i que segueixin imputats l’Alcalde i el regidor d’Urbanisme. Cada cop que es venç en un petit recurs o sentència, s’agafa aire a la seu de la Plaça de les Tereses.
El PSC ha guanyat totes les eleccions municipals sense discussió i no temen, o això diuen, perquè la situació pugui canviar. Els tàctics esperen una participació lleugerament més alta que en les darreres municipals i això els donaria marge per mantenir els avantatges. A més, la maquinària de partit del PSC està a anys llum de la resta. Han perdut militants però mantenen un poder territorial d’influència envejable i per això ara, tranquils o no, poc es parla de municipals a can Socialista i quasi tots els esforços es dediquen a la difícil lluita per mantenir la Generalitat. La llista, quan toquiL’obsessió amb les autonòmiques ha fet imperar l’aposta catalana per sobre del debat sobre la llista electoral amb la que el PSC pugui comparèixer a les municipals. Les incògnites principals que hi ha és saber si Ramon Bassas seguirà d’home fort de la llista i un futur govern o, com ha insinuat algun cop, prosseguirà la seva carrera en algun altre àmbit polític. L’altre dubte és si Alícia Romero seguirà a la política municipal. Ella mateixa ha admès a Mataró Ràdio que no ho té clar i podria emprendre el camí a l’empresa privada, i concretament a alguna de molt llaminera. Si Romero es retira i també en clau futura, l’altra clau de volta del PSC és si Consol Prados consolidarà el seu retorn a la política municipal anant a les llistes –i al segon lloc– i per tant postulant-se per succeir Baron si aquest decidís plegar a mig mandat, com en el seu dia va fer Manuel Mas. “De les llistes no se’n parla, ara, i no hi haurà problemes interns”, assegura el mateix membre de la cúpula, quan se li pregunta. El PSC, doncs, anirà a les urnes per una altra victòria, sense Corte Inglés però amb ganes de tornar-lo a reivindicar i fer-ne bandera. La seva ‘pole position’ és, per molt que els rivals reiterin les crítiques al seu fons d’armari, indiscutible.CiU, més optimista que mai“Hi estem més a prop que mai, toca canvi”. És el missatge que deixa anar en qualsevol conversa Joan Mora, que serà el primer convergent en repetir com a alcaldable en molt temps i a més amb la confiança absoluta d’una CiU local on es respira més optimisme que mai. A CiU es veuen a si mateixos com “l’oposició més ferma i treballadora que mai hem estat capaços de fer, abanderant la petició de transparència, visualitzant l’alternativa i fent més carrer que mai”. Sigui com sigui, amb un equip que sembla que pot repetir, l’optimisme convergent també es fonamenta per la, a tenor d’ells, “debilitat estructural del PSC, que a l’hora de fer les llistes tornarà a apostar pel perfil baix de les últimes eleccions”. L’opció Mora com a alternativa va més revestida de credibilitat que mai.
També repetirà equip una ERC que en Francesc Teixidó i Sergi Penedès han tingut prou “accent propi” al govern, valoren els propis republicans. Pendent d’aprovar per assemblea –Teixidó sí que ha estat ratificat– el target de candidats és la millor carta de presentació per una ERC que no vol visualitzar la preocupació per la fragmentació del vot independentista.Una ICV-EUiA desacomplexadaSeguint per l’arc parlamentari local, Iniciativa és, segurament, la formació que es presentarà més renovada a les urnes. Després del bon treball intern que abandera el president Sergi Morales i amb l’aposta d’un incipient i proactiu Esteve Martínez com a candidat, a la seu del Carrer de Sant Joaquim s’hi respira un nou aire. La vella guàrdia ha fet prou passes enrere com perquè ICV-EUiA es presenti amb una coalició ambiciosa i amb ganes de “recuperar un electorat nostre que vam perdre, i que és la gent que des de les associacions treballa amb els mateixos objectius que nosaltres, l’esquerra transformadora”, explicava Martínez.Medallista fa quatre anys, cal comptar amb la CUP. La candidatura independentista encara no ha decidit candidats però veu la possibilitat de repetir o fins i tot ampliar representació com “molt factible”. Els nous temps de l’independentisme i la “pèrdua de por a l’hora de parlar d’independència, poder popular i polítiques d’esquerres i independentistes des del món local” és, citada directament, la carta de presentació que aporta una CUP que ha estat un punyal permanent com a oposició i que podria repetir amb Xevi Safont-Tria o no. Un dels seus membres admet que “en Xevi és la nostra imatge, però la nostra naturalesa ens pot fer apostar per algú altre com la Carme Polvillo”.
Ni se’ls espera com a medallistes a la carrera però potser sí que seran a la llista de sortida una nova candidatura d’esquerres anunciada fa setmanes, les dues noves apostes independentistes –Solidaritat i Reagrupament– i qui sap si Ciutadans, Plataforma per Catalunya i la Falange. La cursa serà distreta. Posin-se el cinturó.
El PP juga a doble o res
El Partit Popular jugarà a doble o res. Antagonista absolut del govern municipal i grup de l’oposició que demana més dimissions per minut, l’aposta del PP vol beure de dos èxits aliens per acabar de reblar el clau i poder passar a governar a la ciutat. Per una banda hi ha la intensa aposta catalana de Mariano Rajoy i Alícia Sánchez-Camacho que caldrà veure en què acaba a les properes autonòmiques. Per l’altra hi ha un PP municipal força proper, el de Badalona, que podria arribar al poder a les municipals. Aquí el grup municipal tornarà a tirar del neguit ciutadà en temes com la seguretat i amb la gran aposta del ‘Mataró Marítim’ i la reforma de l’administració local com a banderes. I el cap de cartell? Doncs no se sap. Mojedano vol repetir, José Manuel López no diu que no i el que per a altres és divisió interna, el partit ho nega. La jugada no va de ‘farol’ i si es vol guanyar a la carrera caldrà, primer, que aclareixin la tàctica.
